Seran odioses, les comparacions, però indubtablement en fem sense parar. És humà. Però hi ha comparatives justes i justificades, els greuges comparatius, la sensació –o constància– que s’afavoreix alguns mentre quedem deixats de banda. Aquest és el sentiment que comparteixen els alumnes del centre associat de la Uned a la Seu d’Urgell. Veuen aparèixer les notícies sobre el fastuós centre universitari que es construirà per als estudiants d’INEFC-Pirineus. Una inversió de més de dotze milions d’euros. No és que no se n’alegrin pels companys, però no poden evitar fer la comparativa amb els ridiculíssims mil euros que se’ls ha atorgat per nodrir els fons de la biblioteca universitària. Mil euros. Més encara: van demanar a la junta rectora que al centre s’oferissin tutories presencials, si més no d’algunes de les titulacions amb més matriculats. Ni resposta han rebut. De la junta rectora, recordem-ho, formen part el Govern d’Andorra i l’Ajuntament de la Seu, dues administracions properes que podrien mostrar certa sensibilitat envers aquests estudiants que majoritàriament treballen mentre tiren endavant estudis en un centre amb un elevadíssim nivell d’exigència.
Tota la deixadesa que se’ls aplica, es planyen, no es refereix només als recursos econòmics: durant aquelles mobilitzacions que van interrompre el trànsit a l’N-145 (o talls per motius meteorològics) i no es van poder presentar a exàmens, ningú no els va oferir cap solució. Cap de tan senzilla com una nova oportunitat d’examinar-se. Bé, una sí: els van aconsellar que un altre cop es paguin una nit d’hotel.
Els resulta difícil entendre aquesta manca de sensibilitat. Més si recordem que d’aquest centre van sortir algunes de les autoritats que avui ens governen. Incloent-hi alguna d’educativa, oi?
