Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Bru Noya

Bru Noya

Periodista

 

 

Grup Teriyaki




És que hi ha gent per tot. I grups de WhatsApp, també: el dels companys de feina, el de les mares de l’escola, el dels pares del futbol, el dels cosins, el dels cunyats, el dels amics, el dels amics dels fills, el de sortir a dinar, el d’anar a sopar, el dels antics companys d’escola, i el de les quinieles. I sempre arriben els missatges en el pitjor moment: quan estàs treballant, les fotos dels teus companys fent el vermut a la plaça Guillemó; quan t’has quedat un moment en mode repòs i somiant truites, la col·lecció de memes de Julio Iglesias (i ho saps). Això per no esmentar l’esbroncada que et cau al damunt si no t’assabentes d’alguna cosa, que els missatges de WhatsApp han estat elevats a la categoria d’edicte del BOPA, d’aquells del ministeri de Finances que vol localitzar aristòcrates espanyols de “rancio abolengo” que cantaven els de Mecano més o menys durant el Plistocè.

Per això silenciem alguns grups. Això està bé: si jo pogués fer callar les veus del meu cap com les del mòbil, m’estalviaria uns diners en antipsicòtics, diazepams i derivats. En el telèfon s’emmordassa la fera i a prendre per sac el grup “Sopa amb all, qui en vol?”, “Generació fetgefort”, “Ments busted” o “tres pistoles per a un manc” del WhatsApp, o guasap o wasap o el que sigui, perquè des que van treure l’accent a alguns diacrítics, l’intent de modernització de l’Institut d’Estudis Catalans, que em va agafar a contrapel com un rodamon, és tan nefast com aquests locals de moda que aposten per una decoració retro. Amb llums indirectes, gerros escantellats, taules de fustes gastada amb marques de vasos, recomanacions escrites amb guix en una pissarra, paviments hidràulics i portes tretes directament de Fortunata y Jacinta.

Abans del WhatsApp vivia sense por que un bordegàs em filmés quan en una boda, tres “Sant Hilari” i dos “visca els nuvis” després, em posava la corbata al cap i intentava ballar la Macarena. Ara ja no es pot anar ni a recollir tranquil un World Ski Award perquè ho petis a la xarxa ballant i parlant en un anglès extraordinari. Actualment no hi ha esperes, ni festes discretes, ni intimitat, ni converses a l’hora de menjar: abans que arribin els aperitius, ja hem tret els nostres mòbils i els nens i nenes les seves Nintendo Switch.

Les armes són al damunt de la taula, com a la pel·lícula Perfectos desconocidos, que està batent rècords de permanència als cines Illa Carlemany. Només se sent el soroll dels missatges que arriben i del nen que diu: “He activat una torre del món de Hyrule”. Per cert, tant que utilitzem el mòbil mentre dinem o sopem però hauré de parlar amb un expert en protocol i bons costums. Encara no sé si es posa a l’esquerra o a la dreta de la taula. A la dreta del plat es col·loquen el ganivet i la cullera; i a l’esquerra, la forquilla. El pa és en un platet a l’esquerra. Dissabte passat en un restaurant japonès vaig posar la salsa a l’esquerra i el mòbil també. Li va caure la salsa al damunt i ara, a més del WhatsApp, tinc una prestació més: l’aroma Teriyaki. Ja tinc nom per a un grup.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte