Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de OVilella

Oriol Vilella Sala

Músic

 

 

Ha mort Charlie Watts: llarga vida als Stones




Puc dir amb certa satisfacció que he vist els Rolling Stones en directe amb la formació original que la meva edat m’ha permès, és a dir, Keith Richards, Mick Jagger, Charlie Watts, Bill Wyman i Ron Wood, presentant el disc Steel Wheels. La gira es deia Urban Jungle i va ser la darrera que va fer en Bill Wyman com a baixista de la mítica banda de Londres abans de plegar i deixar l’agitat món de l’estrellat del rock. També cal dir que era el ganàpia de la colla, gairebé set anys més gran que la resta. Vuitanta-cinc, en té ja, bufa. Era l’any 1993.

Això que us acabo d’explicar ja va ser un daltabaix pels fans acèrrims; Darryl Jones entrava a la banda però ja amb una altra categoria, ja que el baixista original no va ser mai reemplaçat oficialment. Vindria a ser una mica com la conya que han fet a Espanya per tapar les vergonyes del Juan Carlos amb això de fer-lo emèrit: Bill Wyman és el baixista emèrit dels Rolling Stones, però un altre li fa la feina. Brian Jones, el primer guitarrista i membre fundador del conjunt l’any 62, va morir l’any 69, tot i que l’havien acomiadat del grup uns mesos abans de la seva mort per raro, i aquest sí que va ser substituït oficialment, primer per Mick Taylor, que esparverat i enfrontat a Richards va abandonar la banda l’any 1975, quan va entrar també de manera oficial en Ron Wood.

I amb tot això suposo que ja us heu assabentat que el 24 d’agost  passat va morir Charlie Watts, un home tranquil dins del manicomi que deuen de ser els Rolling Stones; envoltat pels egos de Richards i Jagger, amplificats pel consum de drogues d’un, l’ànsia de fer calés de l’altre i la necessitat de ser els personatges més passotes i cool a tota hora dins del circ del rock and roll, en Charlie destacava per la seva parsimònia i la seva elegància. Es volia considerar un bateria de jazz; agafava la baqueta amb la seva mà esquerra de la manera tradicional, cosa poc habitual en la música rock, i la gran majoria de projectes que va fer paral·lelament als Rolling Stones eren bandes de jazz, com el Charlie Watts Quintet o The Magic Boogie Woogie. 

Però la seva manera de tocar, tranquil·la i potent alhora, com la definia Stewart Coppeland al Guardian l’altre dia, és el que ha mort amb ell, i encara que, com sembla que passarà segons els entesos, Steve Jordan, que és una mena de clon sonor de Watts, el substituirà, mai no serà el mateix.

Queda el dubte de si Jordan entrarà a la banda oficialment o, com en Darryl Jones, serà un empleat. No es perdin els episodis següents, amb el desenllaç d’aquesta trepidant aventura en la que uns senyors de 80 anys ocuparan totes les portades de les revistes especialitzades. Esclar que sí. Són els quefes del cotarro, llarga vida als Rolling Stones.

Sigui com sigui, i com ja he dit en algun altre article, els mites van desfilant, un a un aniran passant, i l’únic que espero és que els meus ulls i els vostres ho puguin veure.

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic