Demòcrates per Andorra ha ignorat el problema de l'habitatge durant anys, només després de la manifestació massiva per l’habitatge del 2023 es van veure obligats a moure fitxa. Però ho han fet tard, malament, insuficient i amb molt poca valentia. Les mesures que han anunciat amb la llei Òmnibus no ataquen el fons del problema, només busquen maquillar-lo i guanyar temps.
La ciutadania mereix un govern que actuï amb previsió i coratge, no amb improvisacions a última hora quan la pressió social esclata. El PS ha estat coherent, proactiu, constant i valent en aquest tema. DA ha estat reactiu, lent i poc ambiciós. Nosaltres vam avisar, vam proposar i vam insistir. Ells només han reaccionat quan la gent va sortir al carrer. Les nostres propostes són clares:
1. Augmentar l’habitatge públic
-Fixar un mínim del 30% de nova promoció urbanística destinat a lloguer assequible o protegit.
-Crear un parc públic d’habitatge gestionat pel Govern i els comuns.
2. Fiscalitat contra l’especulació
-Impost progressiu a habitatges buits: qui manté pisos desocupats ha de pagar més.
Impost específic a segones residències que no s’utilitzen com a residència habitual.
3. Controlar l’ús turístic
• Limitar la conversió d’habitatges a apartaments turístics en zones tensionades.
• Fomentar que els habitatges serveixin primer per a residents i no només per a visitants.
4. Incentius a la rehabilitació i al lloguer assequible
-Ajuts fiscals i subvencions per rehabilitar pisos buits o antics i posar-los al mercat de lloguer a preus moderats.
5. Política salarial vinculada al cost de vida
-Augmentar el salari mínim fins al 60% del salari mitjà, com recomana Europa i com ens promet DA fa catorze anys.
-Crear mecanismes d’actualització automàtica vinculats a l’evolució del cost real de la vida.
6. Pla nacional de lloguer assequible.
-Establir convenis amb promotors privats, com fa Enclar a Andorra la Vella perquè una part dels nous projectes es destinin a lloguer assequible.
-Garanties públiques per reduir riscos i animar inversors a entrar en aquest segment.
El debat de l’habitatge no és només econòmic. És sobretot una qüestió de quin país volem ser.
Volem ser un país de refugi fiscal per grans fortunes, amb apartaments buits i preus impossibles? O volem ser un país on la ciutadania treballadora pot viure amb dignitat, amb un sostre a preu raonable i serveis públics competitius?
La resposta hauria de ser evident. Però les polítiques actuals ens han portat cap al primer model. Per això el des del PS insistim: cal un canvi de rumb.
Viure a Andorra no pot ser un privilegi reservat a qui té capital. Ha de ser un dret garantit per a tothom. Per això defensem que el lliure mercat és vàlid per a molts sectors, però, a parer meu, no per a l’habitatge, ni per a l’educació, ni per a la salut. Tres pilars que sostenen la igualtat i la cohesió social. No és ser intervencionista; és ser realista i just.
El temps corre en contra nostra. Cada any que passa, el problema s’agreuja. Però hi ha solucions: polítiques valentes, regulacions clares i un compromís real per posar les persones al centre.
El PS té propostes concretes i factibles. No em cansaré de dir-ho: el que cal és voluntat i valentia política.