Des de la seva arribada a Europa, Clevin Hannah mai ha estat més d’una temporada en un mateix equip. Sempre ha anat amb les maletes d’un lloc a un altre i ha sigut important a tots els llocs on ha estat, menys a Gran Canària, on disputar l’Eurolliga no li va anar tan bé. El base nord-americà ha trobat al Principat la seva estabilitat. Està a punt de complir el seu tercer any com a líder inqüestionable del BC MoraBanc. Punts, assistències, experiència, lideratge, carisma i saber estar. Quan va agafar la Covid-19, el castell va semblar ensorrar-se, i quan va tornar després del virus es va demostrar que és Hannah i la resta. Ha estat una temporada complicada. Amb dos brots de Covid-19, lesions greus, un jugador important amb cartell de franquícia que només ha jugat uns minutets en un partit d’EuroCup i que ja suma gairebé dues temporades en blanc. Moltes situacions adverses en una plantilla que ha tingut fins a 19 jugadors. Fins i tot han hagut d’utilitzar un altre vestidor. Ha faltat talent, però ha estat una plantilla amb un ambient molt familiar. El talent l’ha posat Hannah. Senglin, de qui s’esperava molt i que es parla que té nivell d’Eurolliga, s’ha mostrat desesperadament irregular. Paulí i Sergi García, dos jugadors que venien d’unes últimes temporades per oblidar a nivell individual, s’han tornat a sentir jugadors de bàsquet, però els ha faltat, lògicament, regularitat. Sy, sembla que l’havien canviat per un altre. Dime, Tyson i Palsson han estat més fidels a la infermeria que al parquet. Jelínek, tot i fer una de freda i una altra de calenta, se sent important. Tunde li ha posat el que s’ha de posar quan et vols quedar a l’elit. Canvis? Principalment: Hannah no marxis.