Els darrers dies han estat tot un luxe. He tingut l’oportunitat d’enregistrar les peces del meu nou disc a diferents emplaçaments, alhora que de forma simultània enregistràvem també els diferents clips de vídeo. He estat envoltat d’un equip de professionals a qui no puc sinó agrair el rigor, la bona disposició per afrontar una aventura inicialment incerta i la qualitat humana per fer que la convivència durant deu llargues jornades hagi estat una gran experiència.
El projecte, titulat Mountain Songs, ens ha permès traslladar l’estudi d’enregistrament a l’interior d’edificis històrics que han esdevingut casa nostra durant unes hores. En aquests espais vam disposar un bon grapat de micròfons de suficient qualitat per captar els petits detalls que ens havien de permetre captar les vibracions subtils de la viola, la respiració dels músics, algun cruixit dels solers o el xiulet del vent en passar per les escletxes d’una finestra.
I així ha estat. Tot molt evocador i creador d’una quantitat important de molt bons records. Però també hem pogut fer un catàleg interessant de sorolls antròpics “convidats” a les sessions d’enregistrament i que poc sospitàvem (excepte en alguns casos...) que ens complicarien la feina.
L’antic centre emissor de Sud Radio, a gairebé 2.600 metres d’alçada, veu passar als seus peus un nombre important de motos (d’enduro, de motocròs, de trail...), pista amunt i avall o camp a través. Alhora, la carretera del Port d’Envalira és també l’escenari de pujades i baixades de motoristes en busca de corbes suggerents i sortides de corba on donar gas. Casa de la Vall veu pertorbada la solemnitat de la seva sala dels passos perduts pel remor de les obres (públiques o privades) que van fent el seu camí no gaire lluny de l’edifici. Al poblet de Prats van ser els sorolls de motors que ens van tornar a acompanyar: cotxes, tractors i algun camió. La proximitat de Cal Pal de la Cortinada amb la carretera general ja ens feia suposar que el repte seria important però us asseguro que hi havia moments on no tenia sentit intentar enregistrar res. I finalment, a l’era de Casa Rossell d’Ordino, van ser alguns quads, un helicòpter, clàxons diversos, un gos i gent que conversa cridant qui ens van arruïnar alguna presa de so que altra.
Pareu l’orella un instant. Escolteu atentament. Hi ha molt soroll a l’ambient. Ja el tenim tan assumit i integrat que no ens n’adonem. I quan busquem el silenci, ens costa molt trobar-lo. D’alguna forma, l’hem perdut. I estic convençut que podria ser un dels nostres millors actius. Diu molt amb la bellesa del nostre territori...
