Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de CBenet

Claude Benet

Ciutadà

 

 

Hem viscut 60 anys excepcionals




És una frase que fa anys que dic i intento compartir, no ve d’ara. Quan parlo dels seixanta anys excepcionals de la humanitat em refereixo al nostre racó occidental del món. Un privilegi. N’hem tingut poca consciència.
Parlo d’un període en sortir de la II Guerra Mundial fins a tocar els inicis del segle XXI.
Sortint de la guerra deixaven enrere misèria, violència, precarietat, por.
S’obria un nou món per a nosaltres. Cada dia era millor que el dia anterior i pitjor que el dia següent. Tot anava costa amunt, s’havia de construir, que no sempre significa edificar.
Recordo alguns homes, ja grans, amb qui vaig tenir l’honor de conversar, i sobretot d’escoltar. El Joan, que més endavant va muntar una de les primeres autoescoles d’Andorra, va veure un camió amb matrícula andorrana a Tàrrega, i li va demanar si el podia pujar a Andorra, on mai no havia estat. Així ho va fer. Al cap d’un parell de dies ja trobava feina. El Quimet, refugiat de la Guerra Civil, just després de creuar pel port de Cabús es va llogar en una casa de pagès a la Massana. El Gerard, andorrà que havia hagut d’emigrar a França, va engegar la seva pròpia empresa d’excursions. El Pere, de la Torre d’Oristà, a pocs dies de trepitjar sòl andorrà va trobar feina en una serradora.
Cap d’ells va escatimar hores de feina. Les condicions no eren fàcils, però tots van manifestar com aquella Andorra que no deixava de ser dura procurava felicitat i sobretot, sobretot, esperança. I com ells, tants i tantes altres.
El turisme creixia alhora que es desenvolupava la nostra economia. Comerços, hotels, càmpings, tot brollava. Era una Andorra per a gent que hi venia primer a treballar i molts s’hi van quedar.
Però aquesta terra d’oportunitats aviat es va convertir en terra d’oportunistes. Els andorrans, fins aleshores cauts i generalment modestos, dirigien el país sota l’atenta mirada dels nostres veïns i les seves institucions. No vull descriure un país idíl·lic, no ho era, però el creixement era humà. Possiblement existia un cert equilibri entre economia i ciutadania.
L’economia cobria les nostres necessitats fins que va arribar el dia que va dirigir el país. Els governants van anar claudicant. El creixement econòmic, que no vol dir creixement de felicitat, va esdevenir incontrolable fins a tal punt que ha convertit un país en un territori on gairebé tot s’hi val. Mirant fa pocs dies el nombre esfereïdor de permisos d’obra concedits, queda palès que els dirigents del país ja no són alguns dels nostres electes, sinó precisament gent que no hem elegit. Gran part de la ciutadania ja se n’ha adonat i és per aquest motiu que la desafecció política creix amb el perill que ara creixi recriminació i reivindicació, més encara quan el preu de l’habitatge foragita aquells que han fet el país que era seu, en detriment dels qui eviten pagar impostos al seu país per comprar un país que no és seu. Bastim un país insolidari i insostenible.
No voldria que ningú s’ho prengués malament, però parlant amb una senyora sobre alguns dels nostres ministres, em va sorprendre el nom amb el qual s’hi referia, un nom d’immobiliària! Em va semblar a la vegada irrespectuós i trist. Abans, si més no, portaves el nom de casa teva i el teu.
Una altra persona, discreta però molt al corrent dels afers públics, s’estranyava que un antic director d’una associació de constructors fos nomenat ministre d’Ordenament Territorial i Habitatge. Això potser ho explica tot, en particular el nombre inversemblant de permisos de construcció que s’estan atorgant i la depredació de la natura, el nostre gran actiu. 
Aquests ministres, indubtablement persones molt honestes, com tot els altres, tenen una visió economicista d’Andorra i jo possiblement tingui una visió esbiaixada de la realitat a causa dels efectes secundaris d’una infusió de farigola que m’acabo de prendre i que m’ha semblat alterada pel canvi climàtic. Així que no em feu gaire cas.

 

 

Compartir via

Comentaris: 6

Comentaris

Totalment d'acord en el teu plantejament dels anys que precisament porto en aquest país on m'he criat m'he desenvolupat i per desgràcia en anar passant els temps es va apagant les bones formes de viure

Polítics amb immobiliàries són els que s'han venut el páis que tant diuen estimar, i no cal donar noms ja que aquí és ben sabut qui son. el que m'estranya es que no s'els caigui la cara de vergonya, que puguin dormir, espere, que el karma faci el seu cami...Si podeu votar ja sabeu a quí no heu de votar!

La pura realitat del país ! Claude estic d’acord amb tu ! Una mala gestió Política que acabarà aviat amb el país, i tot per uns quants interessos privats i polítics d’alguns. Espero que el teu escrit serveixi de reflecio a la ciutadania per les properes eleccions electrorals i per un millor futur del nostre país, si volem un millor país. Felicitats Claude !

Ben dit Tomas, tot i que el que poguem dir els "obrers" s'els hi rota, justament perquè no podem votar. I no sols immobiliàries ja que són propietaris de moltes de les empreses que tracten als treballadors com escombreries després de tenir-los treballant durant anys i anys sense valorar la seva feina o lleialtat. Són ells els responsables de vendre el país als estragers i deixar Andorra òrfena d'indentitat.

Felicitacions Claude, tocant de peus a terra! Andorra va acollir gent necessitada que la van fer crèixer, i ara està acollint a oportunistes, d'aquí i de fora, que l'estan destruint per pura avaricia. Els uns venent un patrimoni que no s'han guanyat, actuant com a paràsits de les sacrificades generacions precedents. Els altres uns insolidaris amb els respectius paisos d'orígen que els han permés d'enriquir-se, i aquí els acollim a canvi de només beneficiar als 4 rics del primer grup, a les constructores i les immobiliàries. Poca cosa més. Tinc clar que ara que ja els tenim dins la ratera perquè ja han invertit, els hem d'apujar els impostos de manera significativa, i si no els va bé, doncs bon vent, i tindrem pisos més econòmics per als fills d'aquí.

Quan desconeixement i mala baba

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte