Hi ha un projecte

Hi ha un projecte de govern i de país com a resultat del pacte pel govern de coalició, i aquest projecte té un pla d’execució, que es podrà compartir o no, criticar i també qüestionar, però hi ha un pla responsable, constructiu i possibilista, i aquesta és la millor notícia després d’unes eleccions sense majoria absoluta de cap partit polític.

El pla del Govern de coalició parteix de l’anàlisi dels problemes reals, de les necessitats de la societat, del que ha funcionat i del que no ho ha fet els darrers anys, del que cal canviar o millorar, del que podem i necessitem mantenir, i del que haurem de proposar per seguir endavant. Un pla que conté principis, etapes, mesures concretes i calendari pels quatre anys. Afrontar l’encaix del país en el nou model d’Europa que s’està gestant, ajudar els que han patit més amb la crisi, diversificar l’economia per créixer de forma sostenible amb reformes tranquil·les i assumibles. Aportar nous sectors econòmics i una competitivitat que permeti la renovació del nostre model sense deixar pel camí els sectors econòmics més madurs, o protegir i conservar el nostre medi ambient, formen, entre altres objectius, part del pla del govern de coalició. Com també ho fa el principi de compartir els reptes amb els agents socioeconòmics i la ciutadania en general, fomentant la participació ciutadana com a exemple de renovació política.
Aquesta nova etapa, ja que estem davant d’un escenari polític nou amb el primer govern de coalició, ha de servir també per aportar noves col·laboracions entre el sector públic i el sector privat, a la recerca del progrés econòmic i social. El sector privat sovint busca invertir, però de vegades es veu frenat pel mateix sector públic, per l’excés de burocràcia, o pel mateix risc que la gestió política comporta quan es dona inseguretat jurídica amb l’amenaça de canvis reguladors. Explorar al màxim l’entesa i la col·laboració entre l’espai públic i el privat pot donar fórmules interessants que permeten superar barreres que per si sols, ni el sector públic ni el privat poden sempre evitar.
Així és com el sector públic pot assumir alguns dels riscos que ell mateix genera i que frena la inversió privada, alhora que el sector privat pot aportar capacitat d’inversió i el know how que no sempre pot assegurar el sector públic, doncs la capacitat de generar ingressos addicionals és complexa d’una banda, i de l’altra, sovint el sector privat va un pas endavant en aplicació de noves tècniques o idees que representen millores evidents.
Per tant, el finançament compartit i el partenariat publico-privat pot ser una via que cada vegada prengui més sentit, si es pot crear el clima de confiança i de col·laboració suficient que una acció conjunta com aquesta requereix en determinats projectes, i si s’aconsegueix que el sector públic funcioni a la velocitat que camina el sector privat, o si més no, a no massa distància.
Per aconseguir-ho no hi ha altre camí que la innovació, la no- aversió al canvi, la capacitat de repensar-nos i de no posar-nos límits, doncs aquests ja ens vindran per si sols. Tenim el capital humà per aconseguir-ho, i si sumem els recursos per no dispersar-los el resultat pot ser més important del que aconseguirem per separat. Només cal que ens ho creiem i ens decidim a tirar-ho endavant.