Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de mpadin

Maria Pilar Adín

Periodista

 

 

Hi ha una precarietat a l’andorrana?




La paraula precarietat no l’havia sentit pràcticament mai fins que vaig aterrar aquí, fa poc més de 4 anys. Bàsicament perquè als discursos oficials no hi era, i no és que ara hi sigui massa, la veritat. Però hi ha precarietat, i tant que sí, una precarietat no en abstracte, sinó en viu i en directe, que passa amagada o desapercebuda o amb una bena als ulls per als que som d’aquí de tota la vida, però de tota la vida de fa quatre dies, no de quan Carlemany, mon pare... Ai, ai que t’estàs embolicant, em diria el Jaumet. Tornem al tema. I és que entre les condicions de vida que ens imposa la pandèmia i el ritme del país (aquí es viu per treballar i para de comptar, és el que sents entre els treballadors i en moltes ocasions experimentes en carn pròpia) pot passar desapercebuda per a amplis sectors de la població, alguns per allò de l’ande yo caliente ríase la gente o perquè els benestants i els que hi aspiren no en volen sentir a parlar, perquè, ves tu, quina imatge de país vendríem. El cas és que hi ha gent que estan il·legals, no per voluntat pròpia, sinó per un cúmul de circumstàncies pandèmiques, i es troben en una situació de precarietat manifesta, com també ho estan residents andorrans de fa molt o de fa poc: no tenen per anar a comprar menjar, que és el bàsic, i no poden pagar el lloguer del pis perquè no treballen. I la vida va més enllà de menjar i treballar. Sort n’hi ha de les entitats que els ajuden. Ja sé que precarietat sona a discurs podemita, i que consti que no són sants de la meva devoció. Que no dona, em van dir l’altre dia, ¿que no saps que aquí la precarietat té denominació d’origen, és fugissera, travessa la frontera i desapareix? Doncs no ho sabia.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte