Fa quinze dies descartava parlar de llibres i editorials perquè creia que la informació caducaria de seguida a causa de la hiperactivitat d’aquest sector en els darrers temps i em dedicava a altres temes. I el ritme continua igual de frenètic. En només dues setmanes, Ludmilla Lacueva ha presentat la novel·la policíaca Olor de difunt i Ester Fenoll el poemari Verano en la recámara, el cicle La cultura no s’atura ha ofert rutes de Morts qui us ha mort? (l’Iñakitour continua imparable i incansable) i la taula rodona A Andorra també matem. Novel·la negra feta a casa, amb Lacueva, Núria Gras, Albert Ginestà –es fa estrany que un músic tan simpàtic mati– i Àlex Puig.
És exagerat parlar d’hiperactivitat? Tampoc n’hi ha per a tant? Intentem fer una radiografia del panorama literari, una foto, segurament incompleta (disculpeu si em deixo algú i dieu-ho) del dilluns 31 si Òmicron i l’atzar ens deixen. Practiquem l’ara i aquí zen que ens ha ensenyat la Covid-19 i la setmana que ve ja veurem.
Tenim molts autors? Així, d’entrada i de memòria, me’n surten com a mínim 20, tres dels quals ja morts: Antoni Morell, Albert Salvadó i Francesc Viadiu. Tenim clàssics, en el sentit de creadors d’un univers propi ja consolidat en l’imaginari col·lectiu i transmissors d’unes idees universals? Potser triaria Morell i Joan Peruga. Albert Villaró començaria a ser-ho malgrat la seva joventut? Poetes? Josep Enric Dallerès i Manel Gibert, Toni Caus i Arnau Orobitg.
Dones? Tenim dones? Pregunta imprescindible avui i, ja era hora, tot sigui dit. Sí, les poetes Eva Arasa, Teresa Colom –també narradora i novel·lista potent– a més de Fenoll, Lacueva, Gras, Carli Bastida, Laura Casanovas i Pilar Burgués. Joves? Noves veus? Quina edat tenen Orobitg i Colom? Hi ha veus al seu darrere? Hi ha alternatius? Undergrounds? Autors de còmic? Escriptors de teatre?
Tampoc cal etiquetar-ho tot. Hi ha inclassificables com David Gálvez, hi ha artesans autors de contes com Sergi Mas i holandesos que escriuen en anglès com Greg Coonen. I, com si això fos First Dates, hi ha un trio terrorífic: Àlex Puig, David Arrabal i Martín Blanco.
A les editorials de sempre, Editorial Andorra, Límits, Aloma i Anem (Oliver Vergés-Dallerés), ara s’hi sumen Marinada, Medusa (Gálvez-Vergés) i Trotalibros, de Jan Arimany que, a més d’editor, és booktuber amb els canals Trotalibros i Entrelletres, amb multitud d’entrevistes i converses a bon ritme. Vergés i Dallerés deuen ser dels que prenen vitamines de les bones, perquè també formen part de l’equip fundador de la llibreria La Trenca.
Es publica més que mai? Es ven més que mai? Tenim xifres de lectura millors que en altres temps? Qui són els lectors o les lectores? Aquesta societat coneix els seus autors? Els utilitza i els exporta?
La gran activitat de privats i actors culturals rep suport públic i institucional? Suficient? Rep l’atenció dels mitjans?
Tanta vitamina té la seva recompensa espiritual i material?
