Divendres passat els mitjans de comunicació d’arreu del món divulgaven la trista notícia d’una mort accidental durant el rodatge de la pel·lícula Rust, al ranxo Bonanza Creek, a la frontera entre els EUA i Mèxic. La pistola que portava i va disparar l’actor Alec Baldwin no portava bales de fogueig, sinó bales de foc. En una de les escenes del western l’actor va disparar la pistola provocant la mort de Halyna Hutchins, directora de fotografia, i va ferir el director de la pel·lícula, Joel Souza. Ningú s’explica per què la pistola estava carregada amb bales de foc. Un accident, sens dubte, però algú va cometre un error o un descuit a l’hora de carregar l’arma. Aquest tràgic accident passarà a ser recordat per sempre més per la història del cinema i el record de la fins aleshores desapercebuda directora de fotografia formarà part de la memòria històrica cinematogràfica.
Aquest succés m’ha portat a recordar la llegenda de la Creu dels Set Braços, en la qual s’explica que un grup de joves del poble de Prats, a la parròquia de Canillo, van voler gastar una broma a un altre dels joves, molt poruc, al qual van manar que anés a buscar vi a l’hostal de Canillo i li van donar una escopeta carregada amb farina perquè disparés contra el dimoni quan se li aparegués. L’hostaler va veure que aquell xicot portava l’arma carregada amb farina i la va carregar amb bales de foc. Un dels joves es va tapar amb un llençol blanc per espantar el jove acovardit, que no va dubtar a disparar quan aquell ésser estrany se li va aparèixer a l’altura d’on avui es troba la Creu dels Sets Braços, al camí entre Canillo i Prats. La llegenda diu que a la creu li falta un dels braços en record del jove accidentalment mort.
La creu dels Set Braços, d’estil gòtic, data del 1477, i podia ser una creu de terme entre Prats i Canillo. Podríem pensar que la llegenda de la Creu dels Set Braços és molt antiga, d’origen immemorial que se’n diu, però hi ha un document que posa de manifest que la mutilació de la creu no és tan antiga com podria semblar i per tant la llegenda potser tampoc.
A la biblioteca de Catalunya, en el fons fotogràfic de Josep Salvany es conserva una fotografia feta pel fotògraf Joan Roig i Font, datada l’any 1916, en la qual es pot contemplar la creu amb els set braços sencers. Una còpia d’aquesta fotografia també es pot consultar en el fons fotogràfic de l’Arxiu Nacional d’Andorra. Se’m fa estrany que ningú a la parròquia de Canillo no hagi sentit a parlar de quan, com i per què es va trencar aquesta creu, ja fos de forma fortuïta, accidental o amb premeditació. El trencament va ser important i si la mirem des de la imatge central del Crist crucificat va afectar tots els braços del costat dret. La resta dels braços van ser reparats tal com mostren unes peces de ferro que els subjecten, però el braç inferior no es va poder recuperar i és el que falta. En una altra fotografia del fons Felix Peig que es troba a l’Arxiu Nacional d’Andorra, datada l’any 1964, ja apareix la creu mutilada.
A mi sempre se m’ha explicat la llegenda, que podria ser anterior al trencament de la creu, i algú va associar la llegenda amb el trencament de la Creu. Caldrà furgar una mica més sobre la història d’aquesta creu o investigar sobre la fotografia per intentar saber què li va passar a aquesta misteriosa creu. Ara bé, la llegenda ja forma també part de la història de la parròquia de Canillo com moltes altres llegendes pel sol fet que formen part del patrimoni immaterial de la parròquia.