Hola, valentes veus anònimes

Hola. Em dic Alba Doral i soc treballadora fronterera. També podria ser alcohòlica o drogoaddicta o, ja posats, millor sexeaddicta. Segurament generaria més comprensió social. Però no, porto a sobre l’estigma de ser treballadora fronterera. Em descobreixo i confesso el meu pecat públicament perquè als amants dels linxaments els resulti més fàcil i, en comptes de demanar que es foti fora del país els fronterers, així, com massa informe, puguin cridar amb nom i coneixement de causa: “Foteu fora la Doral! Foteu fora la Doral! Que ens està robant el pa i la sal.” Amb rodolí i tot, que queda maco. Segurament ocupo la plaça dels centenars i centenars de periodistes nacionals que pul·lulen amb les mans a les butxaques. Mea culpa. Ara, recordeu això també quan en èpoques de vaques grasses (esperem que tornin) calgui omplir llocs de treball. Recordeu-ho també quan us hàgiu de queixar per condicions laborals indecents: comences a trobar que uns treballadors són escombraries que es poden engegar amb una puntada de peu al cul i ja no saps on està el límit. Us sona allò de “van venir pel veí i jo no vaig fer res, fins que van venir a per mi... i ja no hi havia ningú per defensar-me”.