Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Roser Porta

Roser Porta

Filòloga

 

 

Homenatge als tocats per la música




La meva incapacitat total per al món de la música –tinc una oïda catastròfica, una entonació que fa molt riure i una manca total per entendre l’harmonia– em fa admirar molt els músics; els creadors, els intèrprets, els directors.... tots els tocats per una bogeria, una passió, un sentiment. Admiro els grans directors d’orquestra i els mestres de primària que durant tres mesos s’entossudeixen a muntar una cantata per Nadal que, per mi, és tan valuosa com una estrena a l’òpera de Milà.
La Fundació ONCA compleix 25 anys i comença a fer balanços. És un dels millors exemples de com la música pot arribar des de dalt a baix, de les institucions a la societat, i arrelar-hi. L’ONCA ha vist créixer –i molt– la Jonca, un planter excepcional, és capaç de ser bàsic o premium (com els productes de la Sirena), de cambra, clàssica..., ha arribat al públic infantil amb els concerts familiars i, fins i tot, ha entrat a la presó amb un interessant taller amb reclusos, agents, pilotes de bàsquet i molta emoció. L’ONCA: visible, social i encarrilada, titulava el Luengo una pàgina sencera del BonDia, sense ni un qualificatiu negatiu, sense ni una petita crítica, sense cap ironia. Insòlit, inèdit. Tinc la pàgina emmarcada a casa. No sé si es repetirà.
La Fundació ONCA és un interessant artefacte que fusiona l’administració pública –el ministeri de Cultura– i una entitat privada –Crèdit Andorrà– i fa una interessant tasca que combina les produccions dins d’Andorra –a l’Auditori, dins del festival Narciso Yepes– amb les produccions a fora –en escenaris com el Palau de la Música, per exemple–, que produeix i coprodueix, que aprofita el talent andorrà i el de fora. Per què una fórmula que funciona tan bé amb la música no és viable amb el teatre, per què l’Escena Nacional d’Andorra (l’ENA) –que va sorgir a imitació de l’ONCA– no té el mateix èxit i s’ha d’estar redimensionant i repensant al llarg d’aquests anys? I per què va desaparèixer la Mostra de teatre que podia haver estat la Jonca de l’escena?
O tinc un atac de positivitat associat als propòsits de l’any nou o veig que la música viu un bon moment a Andorra. També en l’àmbit de la que ha sorgit des de baix, com el Cor de Rock d’Encamp, creat fa anys a l’Escola Andorrana de Segona Ensenyança i que dirigeixen Jordi Porta i Gil Blasi. El nivell d’addicció al cor és tan gran que quan deixen l’escola molts volen seguir cantant i per això s’ha creat un cor de rockers adults. Entre un i l’altre hi tinc mitja família –és cert i no puc ser gaire objectiva–, però això no m’impedeix admirar aquesta gent que cantant fa el món més agradable.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic