Estem a l’any 2019 i la nostra societat està submergida en un caos sense precedents. L’home mai havia viscut amb tant de patiment diari en un entorn i context tan acomodat, senzill i pràctic per viure. El diagnòstic és molt evident. La majoria de la gent viu angoixada en una època de la humanitat on la vida ens és molt còmoda i fàcil en comparació amb els temps passats. Què ha succeït, llavors?

El filòsof Erich Fromm, en la seva obra El cor de l’home, va anomenar l’ésser humà homo consumitis, donant a entendre amb aquesta etiqueta el tipus d’home que havia creat la societat capitalista. Un home que es caracteritza per la seva passivitat i s’identifica amb els valors mercantilistes, convertint-se en un bé de consum, sent un instrument del propi mercat, cosificant-se ell mateix. L’home de la societat capitalista –és a dir: nosaltres– és un consumidor etern que constantment necessita calmar el seu apetit insatisfet a través del món i els seus atributs.

Viure, per tant, s’ha convertit en un acte de consum per satisfer el nostre ego, i la vida no és més que un objecte que nosaltres utilitzem. Som com ionquis que necessitem calmar el nostre mono de consum, i on el nostre valor humà només es limita al que és material i com de productiu ets per al mercat, fins i tot mercantilitzant les emocions i les persones. L’home deixa de ser un fi en si mateix i passa a ser un mitjà per al sistema capitalista. Hem perdut la nostra llibertat. Segur que aquesta explicació et resulta familiar, oi?

Doncs si haguéssim d’anar més enllà, podríem dir que en aquesta nova era que hem entrat, l’era tecnològica, l’home ja no és ni un animal consumista, sinó un animal robot on tota la seva vida està mecanitzada i programada, des de la forma de pensar fins a la manera d’actuar cada dia. A aquest ésser humà jo l’anomenaria Homo Animalis Robot.

Quina diferència existeix entre l’home consumista i l’home robotitzat? Que el primer encara sentia la necessitat de consumir i era conscient de la seva malaltia que no controlava; en canvi, l’home d’avui en dia no sent res, està robotitzat fins al punt que no té pensament crític, no té consciència, actua programat pels codis de la societat. De fet, si comptem el temps que vivim conscients durant un dia, és a dir: que sabem el que estem fent, que estem en aquell moment present, no arriba ni a deu minuts. Vivim inconscientment la gran part dels dies, fem per fer sense sentir el que fem. El nostre estil de vida ens ha convertit en robots que seguim ordres.

Repassa amb mi aquestes característiques de la nostra vida actual i observa si et sents identificat. Vas accelerat interiorment, amb les pulsacions molt elevades, sense temps de tranquil·litat ni calma. Tot ho fas ràpid i a més no arribes la majoria de vegades com tu vols a tot. Et passes el dia treballant i treballant, i després continues treballant amb les responsabilitats que no pots deixar. No existeix temps per a tu mateix. Les exigències de la societat et porten a estar tot el dia pensant com arribar als mínims per sobreviure, i pensen i penses creant suposicions i maldecaps, pors, dubtes i inseguretats. Sense saber per què, sents la necessitat de tenir les circumstàncies controlades i et preocupes per tot, angoixant-te per qualsevol qüestió i perdent la noció del grau d’importància per a cada cosa. I per rematar, sempre estàs insatisfet, perquè si aconsegueixes un èxit no n’és suficient i si descanses, i no fas res, apareix la ment i et fa sentir-te culpable per estar perdent el temps en res.

Com t’has sentit amb la descripció? T’has convertit en un Homo Animalis Robot?