“Al servei de la seva butxaca? Segur que sí. Del país? No ho sé, però segur que de la seva gent no”. Amb aquestes paraules un dirigent d’una associació professional del país, dedicada únicament a la defensa dels seus associats sense ànim de lucre i que es nodreix únicament de les quotes dels seus afiliats, em feia evident l’altre dia el seu enuig amb una entitat bancària en considerar que s’acana de forma exagerada amb les comissions. Això sí, recalca, “tot legal eh”, ja que més enllà de “falta d’empatia, sensibilitat, d’ètica i fins i tot d’humanitat, estic segur que tot el que fan s’ajusta perfectament a la legalitat”.
El cas és que, més enllà de les comissions pel manteniment del compte de l’associació, que sigui dit l’entitat no aplicava els primers anys d’obertura del compte, el que ha indignat el dirigent de l’associació concernida és que, sense previ avís, des de fa un parell d’exercicis l’entitat bancària ha començat a cobrar comissions per cada remesa de la quota que es fa als socis, i que l’associació fa a través del servei de banca en línia introduint una a una les dades corresponents a cada un dels afiliats, de manera que si esperen ingressar una determinada quantitat n’acaben rebent un 3% menys, corresponent a aquesta estranya i sobtada comissió que l’entitat bancària ha decidit cobrar per una feina que, de fet, li ve ja feta.
No hi ha dubte que l’homologació bancària era indispensable i una obligació per al sector, ara bé, hi ha determinades pràctiques, i no únicament a nivell de comissions, que potser no seria necessari importar.
