Per vigilar el correcte funcionament dels hostals comunals, es recorria al mostassà, que era un habitant de la parròquia que tenia com a missió, entre d’altres, controlar que l’hostaler complís les condicions de la taba, verificava els pesos i mesures, tastava el vi dels hostals, comprovava la qualitat del pa i de la carn. Si no tenia a l’hostal prou provisions se li imposava una multa d’una canada de vi, un formatge i dues fogasses de pa.
També era freqüent que l’hostaler denunciés el frau, en aquest cas, el mostassà o una altra autoritat competent l’acompanyaven i donaven validesa al seu testimoniatge. El 1745, a Sant Julià, l’hostaler demanava a un conseller que anés a casa d’una persona del poble que venia vi a la menuda i, al mateix temps, en permetia el consum. Efectivament, van trobar unes persones assegudes al voltant d’una taula, davant d’un joc de cartes, i l’hostaler va agafar el porró de vi que hi havia damunt per entregar-lo al conseller. En casos com aquest on s’havia demostrat el frau, l’hostaler rebia la meitat de l’import del cot per haver-ho denunciat, i l’altra meitat era per al Comú. En canvi, el Comú es quedava amb la totalitat dels diners de la multa si no hi havia hagut denúncia.
La caritat també tenia cabuda dins dels arrendaments. L’any 1618, a Andorra la Vella, donaven una part de l’arrendament per les obres del retaule de Sant Esteve. El 1757, un bot de vi per als pobres, per Carnestoltes, i el 1764, una càrrega de vi per a qui aniria a complir un vot a la verge de Canòlich. Finalment, el 1806, cada arrendatari donava 2 lliures de cera: els d’Andorra a l’església de Santa Coloma i els d’Escaldes a l’església Sant Pere Màrtir.
En certs períodes, i en algunes parròquies, l’hostal s’arrendava amb la carnisseria. A Ordino, el 1689, l’arrendatari de la carnisseria prometia matar moltó “bo y rebedor” per les festes anyals (el Roser i Sant Corneli) quan hi hagués Consell i tots els diumenges (un moltó o una ovella). Aquell mateix dia es fixaven els preus als quals s’havia de vendre la carn: el moltó a 3 lliures i 9 sous, la lliura d’ovella a 2 lliures i 9 sous, els fetges a 10 sous, el cabrit al mateix preu de l’ovella. La venda podia fer-se sempre que es respectés el pes i es matessin bèsties sanes sota el control del mostassà.
A la mateixa parròquia, el 1709, l’arrendatari estava obligat a tenir carn diumenge, dilluns i dimarts. Comprar-ne un altre dia l’obligava a comprar la peça sencera. També se li concedia que pogués tenir, en propietat, cinquanta caps de bestiar de llana per a la carnisseria i se li donava llicència per anar amb el bestiar vuit dies a cada quart.
L’hostaler havia de proveir-se de carn a la carnisseria, llevat de la festa major, on podia matar una o dues ovelles i quatre o cinc cabres per fer bots, sempre amb l’acord del mostassà.
