Hotel de France

El 1930, l’Hotel de France obre les seves portes després d’haver reformat l’edifici de l’antiga Companyia de Tabacs. Aquell mateix any, un butlletí publica una nota sorprenent relacionada amb aquest establiment i diu: “Una empresa com la del Hotel de França encara no sap el nom d’Andorra la Vella. Aixis ens ho demostra uns cartells apareguts a Barcelona pintats per aquest hotel com a propaganda. Andorra la Vella! No ens vinguen confusions. D’on ho han tret això d’Andorra la Antigua?”
Trobem més detalls sobre l’hotel al periòdic El Cadí-Notes d’Andorra (1931): “Serà cosa digna de veure’s els formosos parterres (…) de l’hotel de France (…). L’encís del panorama, la cantarina veu del Balira que besarà les seves plantes i l’exquisida fragància de les flors de Cannes que ubriagaran al vianant, fan preveure que el nostre Gran Hôtel contribuirà amb aquest esplendor artistic a donar a la bella Andorra un caire gentil i senyorivol que farà qu’els estrangers pugin passar per aquest país de la pau i de la joia, hores agradívoles com no hi hagi més cap altre al món.”
 L’hotel esdevé testimoni de nombrosos actes socials. Andorra Agrícola informa que va tenir lloc a l’hotel un banquet a l’ocasió de la visita del prefecte dels Pirineus Orientals i delegat permanent dels assumptes d’Andorra, M. Taviani, la seva esposa, i catorze diputats francesos, la majoria acompanyats de les seves famílies, que van arribar amb nou automòbils i un autocar. Al dinar hi van assistir el síndic, tots els cònsols, els consellers majors de cada parròquia –exceptuant els de Canilllo, Andorra la Vella i Ordino-, els dos batlles, els dos veguers i M. Larrieu, delegat del prefecte: “El banquet fou esplèndid, no podem regatejar la nostra felicitació al gerent de l’Hotel de France. Entre l’extens menú alternaven els vins de Perelada, Barsac Blanc, Bourgogne Rouge, sens oblidar el xampany d’exquisida marca. Regnà l’alegria i entusiasme per Andorra, essent moltes les lloances al prefecte per l’obsequi que feu a tots els convidats i el bon gust en l’organització de la festa.”
“A les postres, M. Taviani, amb la copa de xampany a la mà, entonà un himne a Andorra, i dirigint-se als senyors parlamentaris francesos feu resaltar que tota la campanya actual de premsa estrangera d’aquests últims temps era infundada i que Andorra ja mai havia perdut la seva patriarcal vida i és un país verge de revolucions i lluites polítiques i pregà a dits diputats que en el Parlament així ho facin constar i s’enteressin per la prosperitat d’Andorrra. Fou molt ovacionat. Immediatament prengué la paraula el Síndic General d’Andorra Sr. Pere Torres, qui, en sentits i breus mots expressà el seu agraiment a tots els concurrents (…) Forts aplaudiments coronàren la tasca de l’orador.”
Aquest hotel tindrà una vida força fugaç i va deixar d’existir per donar pas a les dependències de Ràdio Andorra. Malauradament, després d’un incendi l’edifici va ser enderrocat.