La història de l’Hotel París-Londres d’Escaldes-Engordany està marcada per la valentia i tenacitat dels seus fundadors: Balbina Teixé i Joan Montané.

Com tants andorrans, en Joan, cabaler de cal Pobladó d’Arinsal, va marxar a Barcelona per treballar a FECSA. Allà va conèixer la Balbina que treballava en una casa burgesa on va aprendre les excel·lències de l’art culinari. També havia treballat en una floristeria i eren ben coneguts els rams de núvies que confeccionava per als amics.

El matrimoni va tenir quatre fills: Joan Albert -el primogènit sempre s’anomenava Joan i avui dia ja en són onze generacions-, Conxita, Xavier i Jordi. Les ganes de superació i lluita van fer que la família es traslladés a Andorra el 1951 on la Balbina va muntar un petit restaurant, prop del pont d’Engordany. Dos anys més tard va sorgir l’oportunitat de llogar un hotel –conegut avui dia com Aparthotel Conseller– amb dotze habitacions al qual se li van afegir més durant la dècada següent per acabar amb trenta.

La vida a Andorra era dura i s’havia de treballar molt per tirar endavant la casa, per això tenien arrendada també la Residència la Tosca i durant un parell d’anys l’Hotel Paulet. Per complementar l’oferta i encabir tota la clientela, que venia a passar quinze dies o tres setmanes, llogaven a proximitat habitacions a cases particulars d’Escaldes. En Joan i la Balbina treballaven durament tots els dies de l’any i podríem dir que eren visionaris. Davant de l’hotel, de l’altra costat del riu, hi havia uns camps on plantaven tabac i patates.

En Joan Montané va decidir comprar-lo per construir el nou Hotel París-Londres. Anys més tard, també faria l’adquisició d’un terreny abrupte tocant a la carretera on no es podia conrear res i allí van edificar un aparcament per al nou hotel que comptava 115 habitacions podent encabir fins a 250 clients.

La Balbina era una excel·lent cuinera i s’encarregava de la supervisió de la cuina i de l’establiment mentre en Joan se’n cuidava dels clients que amb els anys van esdevenir grans amics. De ben jovenets, els quatre fills van ajudar a l’hotel i ho feien allà on calia tant aviat servint àpats com acompanyant turistes. Quan hi havia vacances tots estaven a primera fila i això permetia tirar endavant el negoci.

Als anys seixanta, van comprar un hotel a Encamp, el Parador Padern construït per l’hoteler Adolf Vilanova. En Joan Albert Montané va acabar els estudis d’hoteleria i amb vint anys se’n va fer càrrec recollint grans èxits. Obrien de pasqua fins a finals de setembre, i quan feia mal temps, s’organitzaven balls. Una vegada o dos per setmana arranjaven excursions a Tristaina o als Pessons. Al migdia feien parada per menjar on no hi podia faltar la bota de vi. Durant un temps van llogar una casa al Forn de Canillo i pujaven amb els clients a menjar allà on se’ls preparava un aperitiu, embotits, amanida, arròs a la cassola, patates al caliu i costelles.