Hotel Pol (I)

La història de l’Hotel Pol ens fa viatjar cap al passat, quan el 1931 en Julià Pol i el seu fill Josep van decidir modernitzar la vella fonda i construir un nou edifici amb una entrada principal que tindria accés a la nova carretera. Un hotel que, segons el diari El Cadí-Notes d’Andorra, s’havia construït amb un exquisit gust i refinat confort que havia de constituir un gran atractiu per als forasters. Una nova construcció que va desaparèixer dècades més tard, però no ens avancem en el temps.
En Josep Pol Ros compaginava la feina d’hostaler amb la seva companyia d’autobusos, la Hispano-Andorrana, que regentava amb altres socis. La seva mare, Agustina Ros, s’ocupava de la cuina i la seva esposa, Maria Codina d’Andorra la Vella, es cuidava del menjador.
L’hotel tenia 29 habitacions repartides en dos pisos i menjadors de primera i segona classe. L’hoteleria era una feina feixuga i en Julià va decidir arrendar, el 1940, l’hotel al seu germà Ventura, que havia estat treballant a França i va fer-se’n càrrec junt amb la seva esposa –molt bona cuinera– que era germana de la senyora del Miquel Roca, arrendatari de l’Hotel Principal. Van fer funcionar l’Hotel Pol treballant de valent i van enviar el seu fill, en René, a Barcelona perquè aprengués l’ofici de cuiner. Va treballar fins i tot a l’Hotel Ritz per marxar més tard cap a França. Eren temps difícils que la Segona Guerra Mundial va complicar fent que la parròquia assistís al passatge de nombroses persones que fugien de les atrocitats de la guerra. Després de tant moviment, la vila va recuperar la seva normalitat i d’una factura del 4 d’octubre del 1950 podem extreure que per un dinar es cobrava 20 pessetes.
En aquella època no hi havia carta de menús i es menjava el que tenia preparat la cuinera: patates amb col, amb bròquil, mongetes, carn i peix (un dia a la setmana o en alguna celebració religiosa durant la qual es prohibia menjar carn). Emili Grau Tor recordava haver-los venut truites que havia pescat ell mateix al riu i també cireres que recollia d’uns cirerers (una desena) plantats des de l’església fins a l’Hotel Pol. Les cireres collides es repartien entre el jovent del poble, que no perdien temps per menjar-se-les totes. L’Emili, però, les venia a l’Hotel Pol.
Tradicionalment, a l’Hotel Pol s’hi celebraven ressopons de Carnaval, de la festa major, de Nadal. Pel ressopó dels organitzadors de la festa major, sempre es menjava pollastre, amanida d’escarola i galetes amb xampany Delapierre. Un ressopó podia costar entre cinc i deu pessetes. Algunes vegades, fins i tot, no havien pogut pagar la factura íntegrament i en Ventura, que era molt seriós, metòdic i una bellíssima persona, els deia: “No us preocupeu! Ja pagareu un altre dia.” I sempre s’espavilaven per pagar-li la quantitat deguda.