Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Ludmilla Lacueva Canut

Ludmilla Lacueva Canut

Escriptora

 

 

Hotel Pol (II)




El 1955, en Ventura Pol i la seva muller van deixar la gestió de l’Hotel Pol per donar pas a una nova generació d’hotelers amb moltes ganes de crear un ambient sociable i acollidor. Del 1955 al 1967 l’Antoni Cerqueda i la Teresa Sierra van portar l’hotel amb brio que van engrandir per la part de darrere a fi i efecte de tenir més habitacions, quedant finalment en una cinquantena.

Davant la manca d’espai, van llogar una parcel·la darrere l’hotel que en un primer temps va ser una terrassa amb jardí i amb una pista al mig per ballar envoltada de taules. Finalment, en aquest terreny van construir-hi un local que esdevingué el “menjador de dalt”, l’altre trobant-se a la planta baixa de l’hotel. Dins del nou menjador hi tenien una gran peixera que feien servir de viver que emplenaven de truites de riu que anava a pescar Antoni Cerqueda al vespre. Els menús eren senzills i es componien generalment de tres plats: entremesos, arròs o canelons, macarrons, carn, peix i postres. Curiosament hi havia un lauredià que sempre demanava per menjar arròs amb esquirol. Ell anava a caçar els esquirols i els portava a l’hotel perquè els cuinessin tal com li agradaven. L’hotel es va convertir en el casal del poble. La gent venia a fer tertúlies cada dia i es jugava a tota mena de jocs: la botifarra, el set i mig, el pòquer… A l’Anton Cerqueda li agrada descriure-ho com a un petit casino i el dia que jugaven fins tard a la botifarra, i volien fer un ressopó, tots els jugadors el seguien a la cuina i cadascú se’n cuidava de tallar i preparar alguna cosa per menjar com si estiguessin a casa seva. El dia que hi havia eleccions a la vila, l’hotel s’omplia de gom a gom amb la gent que havia vingut a votar i que es quedava per dinar. Tanmateix venien les autoritats i tot un seguit de persones que depenent del partit al qual pertanyien sopaven al menjador de dalt o al menjador de baix. Tant si perdien com si guanyaven, tots venien a sopar. Antoni Cerqueda anava d’un menjador a l’altre tenint cura que tot anés bé i li deien –“Què diuen a l’altre menjador?” –“No ho sé, ara hi vaig”– i a l’altre menjador li deien el mateix. –“Què diuen al menjador de dalt?” –“Ara hi vaig”. Ell sempre era neutral.

Per les eleccions, era costum que les autoritats entressin a la cuina i demanessin –“què fas?” –“El caldo”. I agafaven sal, ceba i d’altres ingredients i ho posaven a l’olla, ja que així semblava que ho feien ells mateixos. El que no sabien és que el caldo ja estava preparat i guardat ben lluny de les seves mans! Al tastar-lo deien –“sí que és bo!” –“I tant que ho és!” –que responia l’Antoni. També hi havia certs moments de disbauxa i algun que altre trencava la vaixella. L’Antoni li deia al policia del poble –“Severo! per l’amor de Déu, que m’estan trencant els plats!” i aquest li contestava –“són les autoritats. No hi puc fer res”.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic