Hotel Roc Blanc (I)
Als anys cinquanta s’albirava a Andorra uns grans canvis que algunes persones visionàries van saber copsar. Aquest és el cas del Domingo Torm, que va maridar-se amb l’Assumpta Babot de Cal Til·lari d’Engordany.
En Domingo, procedent d’Orcau, va deixar el seu poble en esclatar la guerra civil per refugiar-se a casa d’uns parents a Tolosa, però pocs anys després la Segona Guerra Mundial el va agafar a França. La situació va fer que es convertís en passador i acompanyava els soldats i altres persones que fugien cap al Consultat Britànic de Barcelona. En els nombrosos viatges que va fer, li va agradar Andorra i va decidir quedar-s’hi. Residia a la fonda de Cal Espel on la mestressa, la Celestina, tenia una cosina, l’Assumpta, que li va robar el cor. Els seus inicis al país no van ser fàcils i va començar a fer de paleta treballant en la construcció de l’església de Sant Julià.
El pare de l’Assumpta era un conegut comerciant de mules, però tant ell com els fills van haver de treballar molt dur per tirar endavant en una Andorra que s’anava obrint a poc a poc. L’Assumpta va obrir un comerç, amb l’habitatge al pis de sobre, on venia una mica de tot però especialment brodat suís, tergal, estovalles d’Alençon i porcellana de Llemotges. En una època en què no hi havia de res, els turistes compraven a bastament aquests productes fent que les faldilles plisades de tergal es posessin tan de moda. En aquella època, el Sr. Palatchi, propietari de Pronovias i amic d’en Domingo, li comprava el brodat suís per fer els vestits de núvia. En Domingo es dedicava als negocis i tenia representacions molt bones, com conyac Martell i el Champagne Lanson. Més tard es dedicaria també al comerç del tabac.
Ells no eren hotelers, però van decidir invertir els diners en la compra d’un terreny propietat del Fité de l’Hoste. Eren uns prats amb una mica de desnivell que la canalla aprofitava per fer uns intents d’esquiar. A poc a poc i amb molt de sacrifici van construir una primera planta on es va inaugurar el restaurant El pi, que avui en dia encara existeix. Una mica més tard hi van afegir 25 habitacions que donen inici a l’hotel Roc Blanc.
El matrimoni Torm Babot va tenir dues filles, l’Assumpta i l’Emelin, que de ben jovenetes van marxar a estudiar a les teresianes, a Barcelona. Com molts estudiants de l’època, només tornaven a Andorra per Nadal, Pasqua i a l’estiu. No cal dir que a l’estiu no hi havia horaris i l’Emelin ajudava els pares tant a la bugaderia com a la recepció. A l’època no hi havia assecadores, només escorredora, i calia penjar la roba al terrat i planxar-la aguantant una bona calor.
Andorra, i de retruc l’hotel Roc Blanc, tenien una clientela molt selecta, que es portava la cuinera i la nanny, que demanava tots els luxes disponibles. L’obertura de l’estació d’esquí de Baqueira-Beret va marcar un punt d’inflexió en marxar una part d’aquesta clientela que volia estar més a prop de la monarquia.
Versió per a imprimir