Hotel Roc Blanc (i III)

L’Emelin Torm Babot ha estat sempre una persona inquieta, treballadora, i una gran amant de les arts culinàries. Va formar un bon tàndem amb el xef, el granadí Miguel García Ayala, arribat a Andorra amb una bona reputació després d’haver guanyat, entre altres, la medalla d’or a la Setmana Gastronòmica Espanyola a Nova York. Després de treballar als hotels Mirador, Sasplugas i Serola, va iniciar una nova etapa a l’Hotel Roc Blanc a principis dels anys 80 i el restaurant va assolir una fama ben merescuda. No només la seva cuina era elogiada, sinó també l’espectacular mona que presentava cada any i que el deixava sempre tres dies sense dormir fins a assolir la perfecció.
L’Emelin va copsar ràpidament que la cuina de l’Hotel Roc Blanc s’havia de transformar cap a una cuina més gastronòmica i menys greixosa. Durant tres anys va intentar convèncer-lo de fer un canvi i, en Miguel, que era un home intel·ligent, va accedir-hi finalment. El gran potencial d’en Miguel va desenvolupar-se amb les diversos estades i formacions que l’hotel li va pagar a França i va aconseguir, entre altres, la Toque Blanche atorgada als primers xefs del món.
D’aquí va sorgir la creació d’Emelin Traiteur, que proporcionava el servei de càtering per Nadal, per les festes majors i per a tota mena d’esdeveniments. L’Emelin es cuidava personalment de la decoració de les taules, comprava crackers i detalls decoratius que feien que cada servei de càtering fos únic. També acostumaven a servir a l’ambaixada francesa pel 14 de juliol i a alguns comuns que organitzaven algun acte. Es plantaven allà amb una camioneta on havien instal·lat els fogons i cuinaven les croquetes i altres menges, sovint, mentre a fora nevava. Una època divertida i gloriosa que ha apassionat l’Emelin, que continua plasmant-la en el seu blog La despensa de Emelin.
Com a cabalera de Cal Til·lari, l’Assumpta Babot va heretar un terreny a tocar de la carretera de l’Obac. Eren unes feixes on hi tenia el seu hort amb bledes i espinacs. En aquest emplaçament el matrimoni Torm-Babot va construir, l’any 1989, l’Hotel Panorama, gestionat per en Joan i l’Emelin.
Però en Domingo encara tenia un somni per assolir que el va portar fins a terres tarragonines on, l’any 1996; va construir amb immensa il·lusió l’Hotel Termes Montbrió. Un centre amb spa termal i un espai lúdic, Aquatonic, de més de 1.000 metres quadrats. L’establiment és d’arquitectura modernista, amb un hall semblant al del Roc Blanc, i una cascada de 18 metres inspirada de la que havia vist a la Trump Tower de Nova York. En el seu jardí botànic del segle XVII, hi trobaran l’ànima dels fundadors amb unes estàtues del matrimoni, junt amb el saurí.
I aquí s’acaba, de moment, aquest viatge per la història de l’Hotel Roc Blanc que continua la seva carrera imparable. L’Emelin i el Joan treballen estretament amb els seus fills, que perpetuen l’esperit dels seus fundadors, que van començar en una Andorra idíl·lica però plena de sacrificis.