Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Ludmilla Lacueva Canut

Ludmilla Lacueva Canut

Escriptora

 

 

Hotel Rosaleda




Ara que tenim la Biblioteca Nacional d’Andorra en curs de trasllat cap a l’edifici de l’antic hotel Rosaleda, on el ministeri de Cultura ja s’ha instal·lat, m’agradaria recordar un element de la construcció d’aquest establiment que va obrir les seves portes  el  1943, tal com ho testimonia la data gravada a la façana.
Temps enrere us vaig parlar del forn de l’hotel que en Pere Pons i la Francesca Pifarré, propietaris de les pastisseries Espiga d’Or, van portar del 1945 al 1953.
Avui ens traslladarem fins a l’any 1941, quan en Joan Puigsubirà va sol·licitar al Comú d’Encamp una partida de pins per a la construcció del que havia de ser un luxós hotel amb totes les modernitats que va nomenar hotel Rosaleda. Aquesta demanda va ser molt ben rebuda per la corporació, que considerava que el poble encampadà necessitava urgentment un establiment d’aquesta categoria destinat principalment als “transeünts”. Calia també  tenir en compte que l’hotel representaria un benefici indubtable per a la parròquia.
Així doncs, el Comú encampadà va acordar l’atorgament d’una concessió seguint uns pactes i unes condicions. En Joan Puigsubirà, de nacionalitat espanyola, podria disposar de sis-cents pins al bosc de Montuell, precisament al lloc que la comissió autoritzada pel Comú marcaria.
 Una vegada portada a terme la talla d’aquests sis-cents pins, es convenia que el Sr. Joan Puigsubirà en donaria coneixement al Comú per tal de començar a fer el recompte dels pins i de les roques. En cas de constatar un frau, la fusta dels pins que s’haguessin tallat de més quedaria a disposició del Comú i se li imposaria la multa que la Corporació considerés pertinent. En aquest contracte, quedava ben entès que la fusta verda no s’havia d’utilitzar i, en cas de trobar-ne dins de la partida, el Comú permetria canviar-la per fusta seca sempre que es fes servir per a la construcció de l’establiment hoteler. Tota entrada de fusta d’una altra parròquia seria denunciada directament al cònsol major i inspeccionada per una comissió. 
Per tallar i extreure els sis-cents pins del bosc de Montuell, en Joan Puigsubirà tenia el termini d’un any a comptar del dia de la signatura de la concessió. A l’ensems, quedaven regulades les possibles destrosses. Si per “l’arrastre” o altres causes s’ocasionaven perjudicis, en Joan Puigsubirà quedava obligat a reparar-los. El contracte establia que havia de deixar els  camins i canals lliures de fusta per tal de no “interceptar” els passatges per la servitud de la resta de vilatans.
 El preu fixat per aquests pins era de sis pessetes per pi que s’havien de pagar, la meitat el dia de la signatura del contacte i l’altra meitat el dia que la Comissió passés a comptar els pins tallats i les roques.
Desconec si amb la remodelació i la restauració de l’hotel Rosaleda s’han conservat les fustes dels pins d’aquest bosc encampadà de Montuell o si són visibles. En tot cas, és un element més que s’afegeix a la història d’aquest edifici tan emblemàtic.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic