Humanisme real

Els efectes perniciosos de la Covid-19 colpegen una humanitat ja sacsejada per mals pandèmics anteriors. L’episodi que vivim provoca patiments extrems i accentua la vulnerabilitat dels més desafortunats. A l’hora de cercar solucions a les dificultats afegides, la confiança en una saviesa que combini enginy i capteniment moral representa un model de pensament i d’acció interessant per tal d’avançar. Tradició, modernitat i innovació conflueixen en la intel·ligència intuïtiva. Hi ha, al costat dels coneixements, allò que ideem, l’estímul del que ignorem i les aspiracions benèfiques que són motors anímics, pràctics i especulatius i sumem a les virtuts dels sabers i les tècniques en entorns que requereixen prestació d’ajut. La inventiva indueix a imaginar sortides tot posant la sapiència i tants instruments que faciliten l’existència al servei de valors humanitaris essencials.
En el context actual sembla urgent modificar alguns esquemes d’actuació ignominiosos, posem el bandejament de la penúria domèstica i el rebuig dels desterrats forans. Els nivells d’acompliment de reptes com ara establir polítiques d’igualtat d’abast superior, una acollida inclusiva d’immigrants i refugiats i vies òptimes de cooperació internacional reflectiran l’humanisme real ara i després de la pandèmia. És possible revertir la reticència sistemàtica a auxiliar persones necessitades i a destinar prou recursos a programes de desenvolupament. L’hospitalitat i el compromís altruista són assequibles si n’assumim els costos de manera equitativa. Els exclosos mereixen l’oportunitat d’arribar a ser autosuficients amb dignitat i orgull. La qüestió de fons és el desig compartit que governs, societats civils i individus reconeguin la mesquinesa dels egoismes i responguin positivament als desequilibris i les desigualtats. I que no negligeixin situacions d’emergència que malauradament es donen constantment a molts racons del planeta.
Hauríem de frenar interessos destructius (financers, estatals, particulars). La globalització diabòlica gira al voltant de guanys econòmics, prioritats estratègiques i abusos diversos. Les iniciatives solidàries, en canvi, ens reconcilien amb nosaltres mateixos i afavoreixen els nostres semblants. A la pràctica, però, l’exercici filantròpic que es du a terme és insuficient. La lliçó d’humilitat del confinament no pot caure en l’oblit. Necessitem un veritable canvi de mentalitat per tal de redreçar concepcions reduccionistes de la convivència i la condició humana. La prosperitat futura depèn de la voluntat de bastir un món millor, un anhel que deriva del sentiment de fraternitat universal, una convicció profunda, no ingènua, que caldria reforçar fomentant actituds generoses, exercint una compassió veritable que superi la pena que suscita la desgràcia d’altri i esdevingui obligació corresponsable en la lluita per pal·liar problemes que ens incum-beixen a tots.