El fet que els humans fabriquem robots a la nostra imatge per fer les tasques avorrides, repetitives o feixugues al nostre lloc no és nou.

L'automatització i l'automàtica principis del segle XX va transformar la productivitat del treball fent que maquines robotitzades facilitessin la vida als obrers. I es va començar a fabricar en sèrie i amb grans volums en uns tempos molt escurçats. 

A casa les rentadores, les rentaplats, les aspiradores, els petits electrodomèstics com la trituradora o altres robots de cuina creats ja fa molts anys, van permetre un salt qualitatiu de temps i de tasques simplificant-nos a totes i a tots la vida quotidiana.

Però és que des de fa un poc més d’un parell d’anys, la IA ha entrat en les nostres vides com un vendaval. I s’hi ha instal·lat. Alguns, com jo, ens ho mirem amb prudència, amb una barreja de sentiments contraposats d’amor i odi, d’oportunitats i fre al pensament o de facilitat i ganduleria de l’ésser humà, i d’altres com una immensa finestra de progrés.

Els algoritmes sofisticadíssims que hi ha al darrere de tots els dispositius electrònics i les aplicacions que tenim, fan que les IA sàpiguin el que desitges, el que vols i que t’ho suggereixin, fins i tot abans de pensar-hi. 

Dit això, hi ha aplicacions que faciliten tot molt, com l’ús del Google Maps, que et posen en safata la localització de llocs, el càlcul dels itineraris amb les rutes més adients. 

El que és cert és que les aplicacions es multipliquen de manera exponencial. I com exposava el Doctor Efrem Gómez en els Debats de Recerca el 18 de novembre, “la intuïció i la experiència encara tenen valor a l’hora d’utilitzar la IA”, fet que fa que la IA sigui extremadament útil per a realitzar en un tres i no res tots els processos. Pel que l’ús de la IA necessita per un bon plantejament de la persona física, fent les bones preguntes i verificant que els processos emprats siguin correctes per a validar els resultats.

És a dir que l’ús de les plataformes com a Chat GTP, Elicit Scholar AI, Future House, Gamma.app o Gemini, que són IA generatives, que ajuden a resumir textos, a analitzar-los, o a plasmar en un punt una reunió o una conversa, entre altres, s’han d’usar amb una certa objectivitat i rigor ja que poden tenir el que s’anomena “al·lucinacions de la IA” és a dir que a vegades es pot equivocar. Ara bé la recerca en aquest àmbit va tant ràpid que els errors de les IA són cada cop menors.

Però és que la IA no és solament aquestes aplicacions sinó que està dins de les nostres vides sense que ens adonem. Per exemple, quan usem el nostre telèfon mòbil i l’obrim per reconeixement facial, és perquè hi ha IA amb algoritmes que permeten fer aquesta acció, quan agafem el cotxe també, amb tots els sistemes d’ajuda al conductor com la frenada automàtica, els reguladors de velocitat, quan mirem Netflix i els algoritmes de recomanacions que ens aconsellen seguint els nostres gustos pel·lícules i documentals, quan usem Instagram o fem fotos amb el mòbil els filtres contenen IA que sense que ho sapiguem escullen el millor perfil.

Aquestes darreres setmanes, i tornant a la millora del manteniment de la llar gràcies a la robòtica, l’empresa californiana 1X ha presentat un robot, anomenat Neo, que mesura 1,65 metres, que es pot comprar, costa un poc més de 500 euros, o llogar i que fa tasques domèstiques com plegar la roba, passar l’aspiradora, fregar els plats, buidar el rentaplats o regar les plantes. No cal dir tot el que aporta la IA en els àmbits de la sanitat, de l'enginyeria, de l’art o del disseny.

Però, centrant-nos en les IA d’ús més emocional, existeixen des de fa uns anys empreses com Replika amb ChatBots, personatges virtuals, compten amb milers d’usuaris d’arreu del món que s’encarinyen o s’enamoren sense filtres d’un bot, arribant a casar-s’hi com ho va fer l’escriptora nord-americana Sara Megan Kay!  

Però l’ètica en aquest món nou del virtual que ens embolcalla, com apunta la professora i investigadora informàtica al CNRS, Isabelle Ryl, ha d’estar al centre del debat de l’aplicació pràctica de les IA. Cito: "La IA pot fer moltes coses i podem esperar que substitueixi cada cop més els humans en les tasques més repetitives, tedioses i sistemàtiques, alliberant temps per a altres coses. Però la qüestió de l'ètica és fonamental per a la formació en IA ja que les conseqüències del seu ús en àrees crítiques plantegen preguntes fonamentals sobre la responsabilitat dels enginyers i de tots els responsable de la presa de decisions.”