Aquestes darreres setmanes he tingut l’oportunitat de respondre a diverses preguntes sobre el nostre petit país relacionades amb temes que podríem qualificar de banals però que, posats l’un darrere de l’altre, configuren una imatge interessant. D’aquestes preguntes, formulades per gent de diferents orígens geogràfics, n’extrec dos constatacions inicials: 1) Andorra és una gran desconeguda i 2) quan és coneguda, ho és per allò que menys la identifica.
Som-hi amb alguns exemples: “A Suïssa tenim un esport nacional, el schwingen, i a Andorra què?” “Doncs mira, a Andorra d’esport nacional no en tenim però tenim grans esportistes, per exemple en les disciplines de curses de muntanya! Més d’un en l’elit mundial!” “A Albània, un dels plats amb més anomenada és el kukurec. I a Andorra, què? La paella, oi?” “Doncs mira, justament la paella no. Tenim el trinxat, que és molt bo amb donja, l’escudella barrejada i la coca de canal.” “A Liechtenstein encara hi ha gent que parla walser. I a Andorra, què? Parleu espanyol, no?” “Doncs mira, no. La llengua oficial és el català i el país ens dona la facilitat de poder ser trilingües gairebé sense esforç. I alguna gent encara sap què és una pitavola, una macarulla o una tavella.” “Un 12,8% del territori espanyol es troba protegit d’alguna forma. I a Andorra, què? Tot pistes d’esquí, oi?” “Tot, no. Un 16% del territori. I un altre 16% són espais protegits. Som gent equilibrada.”
Passaré per alt comentaris poc afortunats sobre l’evasió fiscal, el contraban, Borís I o altres episodis malaurats que han creat un imaginari que no fa justícia al nostre territori. No ens coneixen per ser una singularitat històrica, per ser un Estat enclavat entre muntanyes a una altitud mitjana de 2.000 metres, per ser un dels països més segurs d’Europa o per tenir tres sistemes educatius públics.
És clar que a algun ciutadà del nostre vell continent li ha arribat a les orelles que organitzem copes del món d’esquí i que algun cicliste famós viu a Andorra. Inclús un suís sabia que podia venir a veure el Cirque du Soleil de franc! Però suspenem en identitat. Suspenem perquè no utilitzem les nostres singularitats històriques i culturals per projectar Andorra en un escenari internacional en què alguns s’han sabut posicionar molt i molt bé.
La nostra història, la nostra identitat, la nostra essència està en la relació entre els homes (i les dones, que ningú s’enfadi) i les muntanyes. Ni més ni menys. Una relació difícil i complexa que ha fet d’Andorra el que és. L’expliquem al món? No. De fet, no l’expliquem ni de portes endins...
