“És molt probable que ens reunim amb el club i prenguem alguna decisió. L’equip contra el Castelló ha mostrat una falta d’ànima i d’energia que no ens podem permetre. No vull llençar la tovallola, però vull posar-li les coses fàcils al club i analitzar si un canvi pot ser positiu. No sé si és el moment o no, però la possibilitat hi és”. El projecte d’Ibai Gómez i el seu cos tècnic ha durat ben poc. El seu fitxatge es va anunciar el 25 de juny després de l’ascens a la Lliga Hypermotion i amb Albert Beto Company, amb el suport de Gerard Piqué a la banqueta. Un altre tècnic que va destacar a la Segona RFEF i un altre meló per obrir de l’estil Ferran Costa que va arribar a la banqueta sent el líder del seu grup de Segona RFEF amb el Badalona Futur. Tècnics joves, però potser poc preparats per l’alta exigència de la Lliga Hypermotion. A més a més, als dos se’ls van cruspir els jugadors. El tècnic de Bilbao va arribar amb molt més cartell que currículum. Va començar força bé en llocs de play-off, però a la primera derrota es van començar a desfer i a veure les seves carències. Tothom parlava que l’equip jugava com mai i perdia o empatava com sempre fins a vuit jornades consecutives sense guanyar. Això sí, a dintre del vestidor estaven a matar i tot plegat s’estava convertint en un viu reflex sobre el terreny de joc. La desfeta contra l’Osca ja va ser el detonant. Van deixar escapar un 0 a 2 contra un rival que l’endemà va destituir el seu tècnic. Contra l’Albacete, derrota, i les excuses es van acabar. De fet, dissabte contra el Castelló era més que una final per la banqueta i no pas tant pels jugadors. L’aposta, ara per ara, hauria de ser un tècnic expert, reconegut i també amb caràcter i que s’imposi. Això de l’estil és una pantomima si no es guanya.
