I el futbol sala d’elit?

M’agraden tots els esports. A la meva parella, en canvi, no li agraden tant com a mi, no ha sortit esportiva. Sempre diu que la televisió es queda atrapada en els mateixos canals, que l’hauríem de portar a un tècnic. Coses que passen. Tinc la sort de treballar, des de ja fa molts anys, cobrint in situ molts esdeveniments esportius i un dels esports que més trobo a faltar és el futbol sala. Hi vaig jugar –de fet, la pregunta seria quin esport no vaig practicar de menut?– i quan vaig arribar al país hi havia la secció de futbol sala de l’FC Andorra a primera nacional A espanyola amb el carismàtic Carles Riba de tècnic. Van pujar a divisió de plata, la segona màxima divisió del futbol sala espanyol, amb jugadors andorrans com el porter Aitor Rubio o Jorge Dias i Jona Pérez, i l’andorrano-brasiler Cabinho. L’ambient al Poliesportiu, aquell que tenia el Casal de l’Esport a darrere de les porteries, no era gaire espectacular. Costa que arreli l’aficionat. Això sí, es veia futbol sala de màxim nivell. Aquella secció va desaparèixer –només tenia primer equip, ja que ho va intentar sense èxit amb un juvenil– i el futbol sala d’elit, per desgràcia, també, tot i que molts, segurament, no el  troben a faltar. Des de llavors, el CE Sant Julià –aquell club que va rebre durant una etapa una subvenció per ser el segon equip de l’FCA i que, de cop i volta, es va quedar sense per tenir-la el Puigcerdà– es va quedar sol competint fora del país. Fa poc va aparèixer l’Enfaf, creat per la federació, com si hi hagués un gran nombre de jugadors de l’esport del 40x20... Després de molts estira-i-arronses l’any passat es va unir al CESJ però tampoc va funcionar. El màxim afectat, el futbol sala del país i els jugadors que el practiquen, i qui dia passa, any empeny.