Doncs sí. Deu edicions des d’aquella en què el Jambo va ser una mena d’avantsala del Red Music, aquell festival que va fer venir a Andorra estrelles com els UB40; Maceo Parker, qui va ser saxofonista de James Brown i posteriorment de Prince; Lisa Stanfield; Roger Hodgson, dels Supertramp; Tony Hadley, dels Spandau Ballet; i també els immensos Level 42. Encara els dic de memòria perquè va ser espectacular, i de manera humil el Jambo els precedia amb grups com Madretomasa, Old School, Shuffle Express i Vintage People.
Aquest any hem celebrat la desena edició, molts dels habituals del Jambo han dit que ha estat la millor, i la veritat és que, malgrat que la pluja que dissabte ens va estar aguaitant des de primera hora del vespre però no es va atrevir a mullar el centre històric fins a darrera hora del dia, podem dir que sí, ha estat una molt bona edició. Vam poder començar tots els concerts que estaven previstos, només tres concerts no van poder acabar, i dos DJ no van poder fer la seva sessió, però tot i així hem de valorar l’edició com a molt bona. Vam tenir un dijous i un divendres amb un temps espectacular, i dissabte, tot i el típic xàfec de mitja tarda que ens va fer començar un pèl tard, al vespre i a la nit ens van respectar i els incondicionals de la música al carrer van aparèixer com els cargols, després de la ruixada.
Aquest any, per primer cop, hem comptat amb la col·laboració de l’associació de productors i DJ d’Andorra, que van omplir els espais entre concerts, fent que la música no parés en cap moment a les places i carrers del centre històric, i hi va haver moments estel·lars, com després del concert dels The Buttshakers, divendres a darrera hora, en què John Holt va fer gaudir la gent que hi havia a la plaça del Poble amb una sessió superadequada a la càlida nit que ens havien deixat Buttshakers amb el seu soul de primera classe.
Molta música, molta qualitat, un escenari dedicat al Jazz, el Jazz Messengers de la placeta monjó. Altres espais amb música més dura, altres places amb pop i electrònica, però totes amb una característica en comú, que estaven plenes de gent, estaven plenes de música i, com no, estaven plenes de somriures.
Somriures i música, el comú denominador del Jambo. L’edició d’aquest any ha estat la número deu, l’any que ve serà l’onzena i espero que any rere any anem sumant més edicions i conseqüentment, més artistes a la ja llarga llista de grups que han passat pel centre històric d’Andorra la Vella. Els artistes nacionals presentaran els seus nous treballs, i alguns artistes estrangers, potser ara poc coneguts pel públic d’Andorra, tindran aviat fans al nostre país, com ha passat cada any.
Sigui com sigui, espero que la passió per la música vagi creixent any rere any i que el Jambo pugui ser aquí per veure-ho.
