Quatre jornades en posicions de descens. Quatre. Des de la derrota contra el Leganés per 2 a 3 van caure a l’avantpenúltim lloc. Després desfetes a Saragossa a La Romareda; contra l’Elx a l’Estadi Nacional, on van baixar al penúltim lloc, i un empat dissabte a Tenerife. “Cada vegada estem més a prop de guanyar”. Aquí l’únic que s’està perdent és el temps, perquè les jornades passen i els rivals directes, menys l’Amorebieta, van sumant. La igualtat de la Lliga Hypermotion fa que tot plegat no sigui un drama, però de moment s’ha guanyat un partit dels últims 13, comptant la desastrosa eliminació de la Copa del Rei contra l’Atlètic Astorga. Des del 3 de desempe no guanyen un partit, i va ser contra l’Osca per un gol de Sergi Samper sope la mateixa botzina. Diumenge, els d’Eder Sarabia visiten l’Alcorcón. Els de Mehdi Nafti tenen un punt més, però a l’Estadi Nacional van caure derrotats per 2 a 0 amb gols de Julen Lobete i Álex Calvo. Sumar d’un a un quasi no serveix de res, i més quan s’està al pou. Per tant, l’obligació de l’equip tricolor és evident: guanyar sí o sí. És urgent, i més en un moment en què la necessitat fa créixer l’ansietat. És el moment de tenir-ho clar mentalment. El tècnic sembla que ho té, i els jugadors?
Arriba Jorge Pombo. El migcampista aragonès va ser decisiu la temporada passada per evitar el descens del Racing Club Santander, enguany només havia jugat 16 minuts amb els càntapes. Arriba lliure. Té molt caràcter, tant per al que és bo com per al que és dolent, i a més a més, és pura verticalitat i també totalment polivalent. Ell i Karrikaburu arriben per solucionar alguns errors fets a l’estiu. Evitar el descens és més necessari, ara per ara un nou estadi. Tocarà picar pedra a nivell esportiu.