L’interruptor del Nadal ja s’albira: des de fa setmanes, a les nostres viles convertides ja en ciutats, es comencen a instal·lar arcs de llum, adorns, equipaments i bombetes. S’hi afegiran a les ja quotidianes figures decoratives, pantalles gegants i aparadors que no descansen ni de dia ni de nit. El que abans era un breu parèntesi festiu s’ha convertit en un increment afegit de la lluminositat urbana constant, que creix any rere any fins a convertir carrers i places en versions locals de Nova York o Piccadilly Circus.
No cal ser un expert per adonar-se que aquest model d’il·luminació entra de ple en la contradicció del nostre temps. Després d’una pandèmia que ens advertia –o això semblava– dels límits del planeta, tornem a repetir el mateix patró: un consum energètic desmesurat amagat sota el paraigua del discurs verd. I el primer impuls ens arriba des de la mateixa factura de la companyia elèctrica, on se’ns recorda que cal fer un ús racional de l’energia, perquè l’estalvi és urgent i totes les accions compten en la lluita contra el canvi climàtic.
Tot al mateix temps que la sostenibilitat també s’ha convertit en un element d’eslògans i màrqueting. Les campanyes que en parlen sovint generen el mateix que diuen combatre: més consum, més materials, més residus. I no oblidem les famílies que han de retallar despeses i no poden ni encendre calefactors elèctrics. Per tant, la contradicció és evident: se’ns demana moderar el consum mentre, alhora, es fomenta des de les administracions els comerços i els establiments una il·luminació desbordada.
No és qüestió menor: igual que la contaminació acústica, la lumínica també altera el cos humà, especialment quan es trenca l’anomenat cicle circadiari, sincronitzat amb la natura. I no es tracta d’entrar en radicalismes utòpics a aquestes alçades, però sí de minimitzar l’impacte i entendre que, en les zones contigües on viuen altres éssers vius –com les muntanyes–, l’hàbitat també s’està degradant. La transformació no vindrà de la propaganda, sinó de l’acció quotidiana: apagar llums innecessaris, reduir sorolls, repensar la nit com un espai propi de la natura i no només com un decorat urbà permanent. Les 'apagades mundials' de cinc minuts són una almoina moral que alleuja la consciència però no modifica hàbits. Potser ha arribat l’hora de fer el contrari: no apagar els llums un dia l’any, sinó encendre la consciència cada dia.
No es tracta d’apagar-ho tot ni de viure a les fosques, sinó de concentrar la llum i l’activitat en les hores de vida real i deixar respirar la nit. Hi ha alguns models alternatius, com a l’illa canària de La Palma, pionera a regular l’enllumenat nocturn. Va obtenir el certificat Starlight, un reconeixement internacional avalat per la Unesco i la Unió Astronòmica Internacional, que acredita territoris que protegeixen el cel fosc i el medi nocturn.
I a Andorra, a la vall central hem de renunciar a veure estrelles o fins i tot la lluna, però ens resten llocs com, per exemple, la Massana, i en concret el Parc Natural del Comapedrosa, que ha obtingut la doble certificació Starlight –Destinació Turística i Reserva Starlight– gràcies a un enllumenat públic regulat i amb baix impacte ambiental. Els auditors van constatar que és la zona amb el cel més fosc d’Andorra i un dels millors del sud d’Europa. A més de preservar la foscor com a patrimoni natural, el projecte impulsa el turisme sostenible vinculat a l’astroturisme: miradors astronòmics, sortides guiades, formació de guies de cel nocturn i activitats d’observació. La certificació demostra que és possible generar activitat econòmica respectant la nit, el paisatge i els cicles naturals.
Perquè sí, les llums, les bombetes i els colors ens fan festa, ens acullen, ens escalfen. No es tracta de renunciar-hi, però ara que s’acosta el Nadal, potser hauríem d’aprendre a il·luminar d’una altra manera: més consciència, menys espectacle i més equilibri. El que tenim s’esgota, i només si en som realment conscients podrem continuar brillant sense cremar el món que ens sosté, d’una manera més humana i càlida, per gaudir dels valors d’un Nadal de família, solidaritat i consciència d’estar en un espai comú que cal protegir.
Com diu l’eslògan de la nostra companyia elèctrica: "Estalviar energia és sembrar futur.” El que fem avui és el que recollirem demà.