I no passa res?

Jorge Santos va ser valent. Hi ha pocs que ho siguin. Molts jugadors i també membres d’algun cos tècnic t’expliquen autèntiques burrades. Històries per a no dormir. Pocs s’atreveixen a denunciar-ho. Per por? Ves a saber. De fet, cada temporada molts futbolistes acaben tornant cap a Espanya o alguns decideixen provar fortuna a algun club seriós. Sigui com sigui, al jove migcampista de Villacañas (Toledo) li van vendre bé la moto. Ell s’ho va creure,  i això que algú, amb una experiència per oblidar, el va avisar. La possibilitat de jugar a una primera divisió, de disputar la prèvia de competició europea i també de viure com a professional –la paraula professional millor llegir-la amb unes cometes grans– crida l’atenció als futbolistes. Jorge Santos va denunciar, via xarxes socials, que la UE Sant Julià va presentar a Immigració un contracte diferent del que va signar el dia de la seva arribada. Marramiau. Ha acabat tornant a casa seva. Desil·lusionant i fent públic via les xarxes socials el seu bonic pas pel futbol andorrà. No em puc creure que no passi res... Que aquestes irregularitats provoquin que els responsables passin l’esponja, com si no hagués passat res. Les penúries d’alguns no importen. Aquí tot va bé. Llavors que no posin cap normativa per complir. No cal. Anarquia pura i au. Almenys, Jorge Santos va decidir fer-ho públic amb el risc que se li tanquin les portes del futbol andorrà. I a qui li importa tot plegat? Sembla que a ningú. I això que alguns bojos van decidir crear l’Associació de Futbolistes Andorrans. Assessoren les víctimes, però si també ho expliquessin tot... Misèries que no importen a ningú.