Sergi García va quedar assenyalat per les quatre derrotes consecutives de l’inici i va acabar a Gran Canària després de l’arribada de Gal Mekel. L’israelià ha estat més lesionat que al parquet i està repetint el que va fer a Màlaga. Ibon va ser l’únic assenyalat i, per tant, destituït després de perdre set partits consecutius i amb l’equip en avantpenúltima posició a la competició domèstica. Dos assenyalats i dos que ja no hi són. Mentalment, la plantilla estava al límit. Les derrotes tenen aquestes coses. Molt pocs estan preparats per afrontar-les. La solució del club? Apostar per un dels tècnics adjunts d’Ibon, l’andorrà David Eudal, és a dir, un que portava ja anys treballant colze a colze amb el vitorià. Aposta de club. I no ens enganyem... arriscada. Al primer partit guanyen a la pista del Trento, el cuer del grup A. Van fer el primer pas per sortir del divan, però és clar, el rival era el que era. En aquesta competició europea hi ha equips als quals els costaria jugar a la Lliga ACB. No és cap secret. En el segon partit, Eudal, amb les baixes de Tyson, Jelínek, Mekel, Morgan, Noua i Hannah, va guanyar al WiZink contra el Madrid. Aquesta vegada, a la roda de premsa d’Eudal no es va viure una situació com de Carles Durán, tècnic del Joventut, després de perdre contra el Barça quan li van preguntar què li faltava a la Penya per estar una mica més a prop del Barça. La resposta va ser: “Crec que són 24 o 25 milions d’euros”. Quan es perd es treuen a passejar les excuses, els pressupostos i els calerons, però el MoraBanc va guanyar el Madrid. A la pista no hi ha diferències de cap mena. Quan un vol, pot. Només cal creure-s’ho i mirar el rival als ulls. Potser aquí ja trobem un motiu del que li passava a l’equip. Jugar sense complexos.
