Sembla la cançó de l’enfadós però per enèsima vegada la tornarem a repetir avui. De tots és coneguda la resposta que es rebrà quan es pregunta per dades. El problema és que no en tenim. No en teníem ni ahir, ni avui i qui sap si en tindrem demà. No tenim dades del mercat immobiliari i de l’evolució dels seus preus. No tenim dades (o en tenim poques o esbiaixades) sobre salut pública. No tenim dades sobre violència masclista. Assumim, doncs, que la idiosincràsia del país ens impedeix disposar d’informació fidedigna sobre un gran nombre de qüestions. Amb tot, el que no podem entendre és que quan aquestes dades es tenen no es vulguin fer públiques. Una de les institucions força avesades a aquesta pràctica és la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Ja mai ha gaudit d’una gran reputació en termes de transparència. En les pitjors èpoques de la crisi fins i tot es va aixecar una mobilització ciutadana gens menyspreable que denunciava aquest obscurantisme. La cosa semblava haver millorat en els darrers anys (almenys ho va fer la imatge que oferia de portes enfora). Però encara avui ens trobem amb sorpreses que ens transporten al passat. La darrera és la negativa a oferir les dades sobre els impagaments de les cotitzacions. La CASS no pot donar-les als mitjans de comunicació perquè actualment aquesta informació no és pública en els informes trimestrals ni en els estats financers. En tot cas, no troben interessant saber quantes empreses no satisfan les seves obligacions amb la CASS?
