Un any més el Tribunal de Comptes ha fet arribar al Consell General els informes de fiscalització, corresponents, en aquest cas, al tancament de l’exercici 2016, de les diferents institucions –Govern, comuns i Consell General– i de totes les entitats i agències subvencionades, així com de les parapúbliques i les societats públiques i els partits polítics. I, un any més, la majoria de les entitats i institucions fiscalitzades no han sortit gaire ben parades en els respectius informes que, malauradament un any més també, incideixen en tot un conjunt de pràctiques que no tenen cap empara legal –complements salarials i primes o mútues de treballadors, entre d’altres–, una sèrie d’incompliments de la legalitat vigent –adjudicacions a dit o sense seguir els passos corresponents, excés d’hores extraordinàries dels treballadors o contractacions de pòlisses de crèdit que contravenen la legislació, entre d’altres. A més, cal sumar-hi tota una sèrie d’incompliments, més de tipus formal –presentació dels comptes fora del termini o en un format que no s’adiu a la normativa de comptabilitat– però, en definitiva, incompliments.
Però el més greu de tot plegat és que, en la majoria dels casos, les remarques del Tribunal de Comptes són cada any les mateixes –igual que les al·legacions que es fan mirant de justificar sense posar-se vermells els diferents incompliments– i que, malgrat admetre que cal millorar, com a mínim l’endemà de la publicació dels informes, no es fa absolutament res per corregir el que no es fa correctament.
Ens podem creure o no les nostres pròpies institucions i els òrgans dels quals ens hem dotat, però si és que no potser cal replantejar-los.