El conveni educatiu s’ha de renovar el 2023: convidria fer gestos d’apropament.

D’ençà l’esllavissada de l’RN-22 el 26 d’abril, s’ha parlat i escrit molt sobre l’interès que pot tenir França en Andorra. I malauradament constato que la percepció de la majoria de la població és que el veí del nord ens té abandonats. I si aquesta percepció fos un estigma que amaga una altra realitat?

Si ens paréssim a mirar els pressupostos generals francesos quedaríem sorpresos en constatar que, any rere any, hi ha diners destinats per estabilitzar i protegir l’RN-22 per trams. I és cert que els que agafem aquesta carretera els estius en patim les obres. Tanmateix, no podem obviar que és una carretera complicada amb un terreny inestable que necessitaria grans inversions i decisions radicals, com tallar la carretera i fer un replantejament del traçat. Però siguem realistes! És l’única porta d’entrada d’accés rodat al país per la frontera nord i ben segur que hi hauria un dalt a baix a casa nostra si França tanqués temporalment l’RN-22 per qüestions de seguretat i per millorar-la a gran escala. Vaja, que França es preocupa molt més del que podem pensar per mantenir-la en condicions!

A banda d’això, i en un àmbit molt diferent, França ha tingut un paper fonamental en l’ensenyament a Andorra des dels anys 1930. S’ha de reconèixer que la inversió que França ha fet i fa en l’àmbit educatiu és molt important. Hi ha onze escoles primàries i el Lycée, que engloba la segona ensenyança, el batxillerat, la formació professional i el batxillerat professional. Val a dir que França té una xarxa de Lycées a l’estranger molt consolidada des de fa molts anys, que depenen del ministeri d’Afers Estrangers. Tots són de pagament. Tots, menys el d’Andorra. El Lycée Comte de Foix i totes les escoles franceses primàries del nostre país formen part de l’ensenyament públic del Principat. És a dir, que en virtut del Conveni d’Educació amb França renovat el 2013, l’ensenyament francès a Andorra té el mateix tracte i la mateixa consideració que l’ensenyament públic a França. És gratuït. I s’hi hauria d’afegir les facilitats que França ofereix perquè els nostres joves hi cursin estudis superiors.

Crec que el tret diferencial del nostre país, el que el fa ric i únic, és la gratuïtat de l’ensenyament en els tres sistemes: l’andorrà, l’espanyol, que inclou el confessional, i el francès. I això passa per no privilegiar quasi exclusivament el sistema andorrà i tenir cura de la generositat que tant França com Espanya ens ofereixen amb l’ensenyament. I malauradament, no és el que es va desprendre fa uns dies del discurs d’investidura del M.I. cap de Govern.

El fet és que el conveni d’educació s’ha de renovar el 2023, i potser fora bo que comencéssim a fer gestos d’apropament i de sinergies conjuntes. Ja que ni els anuncis a RTVA, amb ministre inclòs, lloant únicament l’Escola Andorrana, ni el Permsea que, a segona ensenyança i a batxillerat arracona la llengua francesa a favor de l’anglès, mostren la voluntat que el Principat vulgui conservar la particularitat i la meravella de la gratuïtat dels tres sistemes.

Tampoc sembla que ens hàgim parat a pensar que el sistema francès, que també ha modificat el currículum per reforçar l’anglès, tingui un problema per implantar-lo al Lycée, ja que el Conveni del 2013 amb Andorra imposa l’aprenentatge del català! És a dir, que el sistema andorrà arracona el francès a favor de l’anglès per adaptar-se a la modernitat, però ignora els malabarismes que ha de fer el sistema francès al Principat per reforçar l’anglès tot i mantenir el català!

Amb el nou Govern, seria el moment d’apostar decididament per recuperar sinergies, valorar allò que tenim i cuidar el llegat que ens ha aportat França. Això passa per incitar que el funcionariat i els polítics de l’Administració que en desconeixen la llengua facin classes de francès, que l’Escola Andorrana faci una reflexió sobre el lloc on ha relegat l’aprenentatge de la llengua francesa, que les institucions públiques cerquin restablir un equilibri a l’hora de nomenar alts càrrecs, que actualment acaparen persones de nacionalitat espanyola, i que el Govern, seguint l’exemple de polítics de fa dècades com el síndic Julià Reig, s’envolti d’assessors francesos. “Vaste programme!”