I si només és una qüestió d’ètica, ¿no resulta suficient?

Políticament parlant, està clar que la setmana que hem deixat enrere ha estat marcada per l’afer de la consellera general de DA i els seus assessoraments no cotitzats a la CASS. S’ha parlat a bastament de la qüestió, i més que se’n parlarà demà dimarts, ja que és un dels temes de control al Govern en la sessió del Consell General. Hi ha moltes coses qüestionables, dubtoses, inexplicables que potser demà poden quedar resoltes, enteses i aclarides ja que al final cal sempre escoltar totes les parts, i fins ara DA no ha donat gaires explicacions.

El que ja no pot evitar ni canviar DA és que un afer com aquest ha despertat el rebuig i la indignació de la ciutadania. La setmana passada un desconegut se’m va apropar i em va dir: “Tu estàs en política, ¿no? El que està passant amb la consellera que ha cobrat diners de BPA i que no els ha declarat és lamentable. Jo, que tinc una petita empresa, he hagut de fer molts esforços per adaptar-me a les exigències legals i administratives, i si m’equivoco en alguna cosa m’ho fan sentir, no puc fallar en res. Entenc que tots ens podem equivocar, però que una persona que vota lleis s’excusi dient que no en sabia res és insultar la gent.” Finalment, la persona va marxar fent-me aquesta reflexió: “Tots ens podem equivocar però cal ser honest i reconèixer-ho, així que pagui el que no ha cotitzat i que dimiteixi. Això és el que et volia dir i res més.” Ni tan sols em va demanar si estava a la majoria o a l’oposició, poc li importava.

Aquest és el sentiment de molts ciutadans, tothom es pot equivocar però no tothom pot evitar les responsabilitats. Encara que finalment tot aquest afer fos un malentès, o un error amb la cotització, el que és pot ètic és dir a la televisió pública que el 2007 BPA ja era una entitat en el punt de mira donant a entendre que des de llavors hi havia coses que el banc no feia bé, però en canvi assessorar BPA durant dos anys per una feina que encara ningú ha sabut explicar i que podria ser més que qüestionable ocupant l’escó del parlament andorrà. Per tant, s’hagi cotitzat o no, sigui responsabilitat de l’administrador o del mateix treballador la cotització a la CASS, aquí el fet preocupant és saber en què va consistir l’assessorament i si es va utilitzar la condició de parlamentari per a l’interès particular.

No deixa de ser paradoxal que DA, el partit polític que va anunciar que vol fer una llei de transparència per establir les incompatibilitats dels càrrecs públics i la transparència, sigui, des del principi de legislatura, el partit dels escàndols quant a qüestions poc ètiques i segurament incompatibles amb el que esperen els ciutadans d’Andorra dels seus polítics, que no és el que apareix als mitjans de comunicació.