I si pugen?

Els temps han canviat, i molt. El Futbol Club Andorra, el club esportiu més antic del país, ja no és aquella entitat que no sabia si tornaria a competir quan acabés la temporada per falta de diners, de suport i també de jugadors. Molts d’ells marxaven a la lliga nacional a cobrar més calerons i també atrets per disputar una prèvia de competició europea. Era el club esportiu més antic, però també el més deixat i oblidat per tothom. Gairebé ningú li feia cas, allà estava, entre segona i primera catalana. Quan ja sabia si competiria, amb prou feines trobava entrenador i jugadors. De fet, també desconeixia en quin lloc disputaria els partits com a local. No tenia gens de glamur, ni tampoc ni un euro per gestionar-se. Un o dos tres bojos mantenien el club i el van dissenyar amb molts jugadors del país. I que bé que presumien d’aquest fet, oi? D’ençà de l’arribada de Gerard Piqué, però, tot ha canviat, el club ja és glamurós. De primera catalana a tercera, i sense jugar a tercera, cap a segona B. I dissabte, play-off per aspirar a l’ascens a segona A. Amb diners tot es pot. Pots fitxar bons jugadors, pots crear una estructura un xic més digna que l’anterior amb més de dues persones. Tampoc n’hi ha tantes ara... També t’ofereixen totes les instal·lacions possibles i els mitjans de comunicació, aquells que no et feien cas quan no eres ningú, et donen cobertura i et persegueixen sense cap mena de fre. Tinc algunes preguntes. Si s’assoleix l’ascens què succeirà? Primer ha de guanyar contra el Sanse i un altre rival. 180 minuts per després fer un estadi nou o canviar la gespa artificial per una de natural i crear una estructura també d’equip professional. Es necessitaran més euros, però també més personal. Caldrà filar molt prim en el salt al professionalisme.