I tu, ¿tens la teua biografia digital?

Aquesta nit he tingut un somni inquietant. Era un matí de l’any 2030 (no és gaire lluny). El meu fill, en plena adolescència, havia de fer un treball per a l’institut sobre la seva “biografia digital” i em recriminava per què al facebook i a l’instagram les poques fotos que havia publicat d’ell quan era petit eren totes d’esquena o difuminades. Jo li explicava que era per respectar la seva intimitat i perquè ningú fes mal ús de les fotos, però no el convencien els meus arguments. Tot m’ha fet replantejar l’ús que faig de les xarxes socials. Utilitzo el Facebook i l’Instagram per dir el que vull de la meua vida, i potser el Twitter per a coses més professionals. Sóc d’aquelles que publiquen esdeveniments, viatges i sopars amb amics perquè les penúries que pugui tenir a la vida no interessen gens al Facebook i per a mi no és cap teràpia publicar-les. Confio que cap dels contactes que tinc a les xarxes tindria la maldat de fer un mal ús de les meues fotos, i tot i això si són del meu fill intento que el rostre no es reconegui (per voluntat també del seu pare). Altres, més vigilants de la privacitat, es neguen a publicar res, volen ser totalment anònims al món de les xarxes i que també ho siguin els seus fills. D’altres, però, creen fins i tot un perfil d’un infant que encara no té ni un any. Hi ha de tot. Però ¿i els fills de la generació digital? Aquells la vida real dels quals no es podrà separar de la de les xarxes i les noves tecnologies. Potser per tenir uns pares tan vigilants i protectors de la privacitat els manqui part de la seva “biografia digital”. O potser els que la tinguin completa també es penedeixin de certes publicacions. Ai, no ho sé! És que això d’estar entre dues generacions...