Quan un nouvingut ve a Andorra, al Pirineu, se li dona tot un seguit d’informació que cal que sàpiga, perquè no és el mateix viure a la muntanya..., i perquè s’ha d’estar preparat. He tingut l’ocurrència d’escriure un seguit de columnes (no tenen per què ser seguides) de cosetes que potser cal saber quan algú de terres més planeres i costaneres s’atreveix a canviar de vida. De fet, aquest és el concepte: els Pirineus et canvien la vida. Com que ja han obert pistes i han caigut les primeres nevades, estaria bé començar per la neu. És fantàstic tenir aquest blanc, que fa una olor i un silenci molt especials i personals per a cada persona. La neu és idíl·lica per als que venen de fora. Però cal estar preparats, i no només en allò de l’equipament del vehicle i la roba per no patir fred. Cal estar preparats perquè aquí la neu no significa una jornada sense col·le o sense feina, i veure-la amb la manteta des de la finestra de casa teva. La vida continua i, per molts dies seguits que nevi, has de continuar amb la teva jornada laboral, ja que res s’atura. Aleshores, la predicció del temps i la mobilitat a les carreters són dues fonts molt recurrents per consultar diàriament. Malgrat que a Andorra la neteja és excel·lent, segons el gruix de neu, hi ha dies que els carrers i les voravies són intransitables. Però tothom estima l’or blanc. És font d’ingressos, però també aquella vacuna esperada que cura molts mals. La gent puja a la muntanya a esquiar i veu un horitzó més ampli, i això psicològicament s’agraeix. A més, la neu referma el sentiment de ser de muntanya, de sentir-te d’aquí. El blanc representa puresa i pau, però també fredor, i no sols meteorològicament parlant.
