El futur cap de Govern va dir l’altre dia que mirarà que el pròxim gabinet sigui paritari. És una notícia excel·lent però per algun motiu, deu ser defecte de fàbrica, davant de propostes d’aquest calibre sempre m’assalten pensaments pertorbadors i altament inquietants. Fem un exercici de prospectiva. Imaginin un futur ideal en què l’accés a l’exercici de la medicina, avui regulat per un estricte sistema de quotes, tan estricte que l’únic que val és la capacitat demostrada en uns duríssims examen, els reservés a ells la meitat de les places. L'argument és pelet enrevessat, però facin l'esforç. Mirin: tenint en compte que sis de cada deu professionals de la sanitat pública (espanyola) eren el 2021 dones, la implantació en el sistema sanitari de la paritat que Espot postula per al Govern comportaria que una de cada sis doctores hagués de cedir la seva plaça a un col·lega masculí que presumiblement va obtenir una nota inferior al MIR. I estem parlant de metges. Pensin en les infermeres. Davant d’aquesta situació d’ideal paritat no és inimaginable que, endut per un comprensible rampell de prudència, quan un pacient trobés a la consulta un doctor li fes abans de la visita la prova del cotó: “Disculpi, però vostè, és doctor de veritat, o de quota?” Doncs amb el futur Govern, el mateix: vostè, senyora, és ministra de veritat o de quota? Per cert: avui Andorra Telecom convoca una molt necessària jornada per incentivar la presència de “noies” (sic) en carreres tècniques. Per pura simetria potser caldria organitzar jornades perquè més “noies” optin per fer d’escombriaires, conductores, electricistes o paletes, i més nois, medicina, dret, infermeria o periodisme. No sé per què, però sospito que no passarà.
