I vostè, ja el té, el B1 de català?

Els nostres amics indepes van descobrir en bombers, agents rurals i espècimens similars l’exèrcit desarmat de la utopia republicana. Nosaltres tenim els odontòlegs, no ens podem queixar, que s’han destapat com la punta de llança de la identitat andosina. Seu és el mèrit d’haver obert la caixa dels trons, tunejant l’estatut col·legial perquè només s’hi puguin adherir (i exercir) els professionals que acreditin el nivell B2 de català. Des d’aquí mateix ja vam demanar humilment al president i a la seva junta que prediquessin amb l’exemple i exhibissin els seus certificats lingüístics. La resposta va ser òbviament nul·la, detall que ens porta a intuir el tufet proteccionista que tot plegat destil·la: del que es tracta, diguem-ho obertament, és de dificultar l’entrada de competència amb la coartada lingüístico-identitària, que s’ha demostrat que sempre cola. El cas és que els odontòlegs han creat escola, i 850 ciutadans han firmat la petició de change.org per “vincular” el permís de residència al B1 de català. La identitat, la identitat, clamen. És veritat que són bona gent i que n’eximirien els temporers i els majors de 60 anys, i que en fan prou amb el B1 i no reclamen  el B2, com els dentistes. Ai, no, que dic, dentistes: odontòlegs! És una idea justa i necessària, francament. Tant, que des d’aquí tornem a suggerir que es faci extensiva no només als estrangers i altres infiltrats que vinguin a treballar, sinó a tot bípede que exerceixi entre nosaltres, començant per consellers, cònsols i ministres, continuant per empresaris i professionals, i acabant pels 850 firmants de change.org. Prediquin amb l’exemple, home, facin com els odontòlegs!