José Mourinho, aquell jove traductor que va tenir el Barça. El portugués va arribar amb aquest sambenet al Camp Nou de la mà del malaguanyat Bobby Robson al 1996 i després va detacar no només per les seves traduccions sinó també per les seves polèmiques, els seus entrenaments i els seus bons consells. I després va liderar al Reial Madrid. Pocs segons hi ha hagut tant mediàtics com el conegut com The Special One i que van acabar sent estrella de les banquetes. Eder Sarabia va ser un dels ajudants més il·lustres al costat de Quique Setién. Al Barça molts el recorden pels seus problemes amb Leo Messi i com a primer entrenador va donar el salt amb un jugador que Setién i ell van dirigir al Barça: Gerard Piqué. El màxim accionista de l’FC Andorra va fitxar un tècnic de conviccions fermes, de filosòfia cruyffista, força peculiar, excèntric i amb uns valors curiosos en el viciat món del futbol com no perdre temps o, fins i tot, demanar grogues pels seus propis jugadors. El de Bilbao, fill d’un mític davanter dels 80 com Manu Sarabia, va portar a l’FC Andorra de Primera RFEF a la setena posició de la segona divisió espanyola amb un estil de joc molt marcat i admirat per a molts. Això sí, el seu estil talibà no el va canviar quan les coses van anar malament i el van destituir. I de l’atur a l’Elx i pujar-lo a segona i ara ocupen la quarta posició. I d’Eder a Ibai. Un altre malalt de futbol de Bilbao. Un altre aposta de Gerard Piqué. Un ex-extrem professional que va portar a l’Arenas a Primera RFEF amb un estil de joc admirat per alguns que van compartir la Segona RFEF amb el club de Getxo. Debuta com Eder al professionalisme i de la mà d’un FC Andorra amb joves talents. I ocupen la tercera posició i sense cap tipus de vergonya perquè somien en gran.
