Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Tribuna

Tribuna

 

 

Icones i iconoclastes | Escrit per: Berna Garrallà




Sortim enlluernats d’una de les exposicions que cal veure en aquests moments a Barcelona, al CaixaForum: obres mestres de la Phillip Collection. Des d’Ingres fins a Pollock, passant per Cézanne, Degas, Van Gogh, Modigliani, Matisse i tants altres. És ben veritat que hi ha obres que tallen l’alè!

No tenim gaires ganes de veure res més; simplement acabar de pair les emocions tot passejant per l’antiga i tan càlida fàbrica de Puig i Cadafalch...

Malgrat tot (som tan xafarders!) entrem a veure una altra exposició, sempre dins el recinte de CaixaForum, que es diu Gestos iconoclastes, imatges heterodoxes (!). Segons els organitzadors es tracta d’“una reflexió arran de la destrucció i la desmitificació de la imatge des de l’art contemporani. Parteix d’un principi nuclear: l’ambivalència que es troba en tot acte iconoclasta, abordada mitjançant el treball d’artistes que posen en crisi l’estatut d’icones convencionals i, per tant, de les idees o les figures d’autoritat que hi estan associades”. Hi trobem diferents formes d’iconoclàstia com ara la censura, a través d’una obra de l’Equipo Crónica (L’embalatge), o bé la vulneració de l’espai sagrat, amb el gest significatiu de Lucio Fontana (Concetto Spaziale C 58/38), o també la pràctica anomenada décollagisme, il·lustrada per una obra de gran format d’en Raymond Hains (Sense títol), entre altres.

Però la que més atrau la meva atenció és una obra que inicia l’exposició i que també la tanca (no podia ser d’una altra manera): una fotografia de Muzafar Ali intitulada Nínxol buit d’un dels budes de Bamian després de ser destruït. Recordareu aquelles estàtues de budes gegants, esculpides directament a la roca pels primers budistes a la vall de Bamian, al centre de l’Afganistan, i que van ser destruïdes, l’any 2001, per l’artilleria del govern talibà. Sempre he pensat que aquest gest (iconoclasta per excel·lència, com ho és també la destrucció recent de bona part de Palmira) il·lustra, com cap altre, fins a quin punt el patrimoni és portador de democràcia i de tolerància, de reconeixement de l’altre, d’aquell que creu en un altre déu i que no pensa com nosaltres. Inscrits a la llista del patrimoni mundial de la Unesco, la destrucció dels colossos petris va commocionar el món sencer.

Avui, quinze anys més tard, el que posa en relleu la fotografia exposada és la increïble presència del nínxol buit, el qual genera una imatge preexistent. El destructor, amb el seu gest iconoclasta, ha generat una força simbòlica probablement més forta que abans de la demolició. Aquesta és la força del record i de la memòria de les obres monumentals llegades pel passat, fins i tot quan són atacades per actes de pura barbàrie.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte