Segons el diccionari normatiu, icònic vol dir “relatiu o pertanyent a la icona, a la imatge entesa com a signe”. Fa massa temps que s’arrossega la idea de convertir l’antic edifici de Sud Ràdio en un centre residencial per a esportistes d’alt nivell, i ha quedat enrere l’etapa en què se’n deia Cramea. Els governs successius de DA (UP al Comú d’Encamp, que és el mateix) i els seus socis privats van buscar un nom que sonés nou per batejar un projecte eternament ajornat que no resisteix una consulta a l’hemeroteca.
El darrer conveni signat entre el Govern i el Comú, que s’han d’encarregar de construir l’accés per carretera i la canalització d’aigua respectivament, també incloïa la participació d’un soci privat per gestionar la instal·lació, però no assegurava a les administracions recuperar els 3,5 milions d’inversió de pressupost públic. Si tirem enrere, ens podem remuntar fins a l’any 2016, que ja se’n va adjudicar la concessió administrativa per a quaranta anys. Més recentment, s’anunciava com a projecte singular i emblemàtic per al 2025, però després es va ajornar la previsió d’obertura el 2028 i darrerament els mitjans de comunicació posen en dubte que s’acabi de dur a terme. Les successives inversions públiques no acaben d’arribar a bon port i ara cal buscar nous socis privats, pel que sembla, perquè el pla de negoci s’ha duplicat i ha passat de vint a quaranta milions.
L’edifici del cap del port d’Envalira potser esdevindrà finalment un centre residencial d’alt rendiment, i tant de bo aporti prestigi i guanys a Encamp i al país com a destinació esportiva. Però fins ara no hi ha hagut una planificació econòmica ni una visió política realista del que representa tirar-lo endavant. Anomenar-lo “Icònic” sembla una nova presa de pèl. Els nostres governants pensen que estem acostumats a empassar-nos grans projectes faraònics a força de declarar-los d’interès nacional i embolicar-los amb noms pretensiosos.
Abans de necessitar operacions de màrqueting per vendre el producte, hauria calgut més previsió de les aliances per invertir-hi i una gestió eficient dels recursos públics. I no cal dir que, en un context de crisi d’habitatge com el que tenim, el projecte del cap del port només representa o simbolitza un fet: la diferència entre els que vindrien a passar uns dies o unes setmanes de luxe i els que han de marxar del país on han viscut tota la vida. Vet aquí de què és icònic.
