Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de andresluengo

Andrés Luengo

Periodista

 

 

Iconoclàstia, (des)memòria, identitat




No repetirem la història d’UNDR, la destral de l’escultor Josep Cerdà que ha reaparegut a Engolasters després de vuit anys, vuit, semiabandonada a la intempèrie en un dipòsit del Comú. Però el cas és que el ciutadà que va donar la veu d’alarma advertia, amb certa raó, d’aquesta tan nostra hipocresia de sorprendre’ns de la iconoclàstia aliena i passar per alt la pròpia. Una iconoclàstia menys radical, no tan òbvia. De baixa intensitat, si es vol, però igualment demolidora. En tenim un cas a la Margineda —que pesats, ¿oi?— i un dia d’aquests parlarem de nou de la Cortinada. Però nosaltres, com si sentíssim ploure. Aquesta iconoclàstia ha de tenir alguna cosa a veure amb la nostra proverbial desmemòria: anys enrere Alfred Llahí proposava de senyalitzar amb plaques els llocs on sant Josepmaria havia desfilat durant la seva jornada andorrana. Una ocurrència tan sensata, que haurien agraït els centenars de turistes que cada juny ens visiten amb motiu de l’Aplec —i de passada, els comerços dels voltants—, va caure naturalment en l’oblit. Posem que d’acord. Però, ¿i una humil placa a la casa on Agustí Bartra va compondre els Haikus d’Arinsal, Martí i Pol, les Postals, o Amat-Piniella, K.L. Reich, ara que per fi ho sabem? ¿A l’hotel Valira, potser, on s’havien hostatjat Pau Casals i el doctor Trueta? ¿I una ruta Borís? Un país normal necessita certa dosi de mites sobre els quals construir una identitat més o menys col·lectiva; i un com el nostre, tan escàs en personatges prominents, encara més. Però entre el que hem destruït, el que hem oblidat i el que insistim a degradar, arribarà el dia que ens quedarem sense matèria primera. Anem fent.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte