El Llibre blanc de la igualtat ha estat una de les fites d’aquesta legislatura. Un document elaborat de forma transversal entre administracions i societat civil, tal com recorda sempre l’executiu, i que s’espera que es tradueixi (aviat) en millores en aquest àmbit. L’objectiu no hauria de ser un altre que la desaparició de les situacions de discriminació que viuen avui encara massa persones a causa de la seva condició. Cal recordar que el Llibre blanc fa referència a les desigualtats que pateixen les dones, les persones immigrades, les persones discapacitades, la gent LGTBI, la gent gran i els infants. Se’ns diu que, en aquest marc, caldrà elaborar cada quatre anys un pla integral per a la igualtat, que haurà de contemplar mesures per a la inserció laboral de persones en situació de vulnerabilitat, per a la conciliació laboral i un pla d’inclusió de persones nouvingudes. Fet interessant aquest darrer, el que fa referència a la població immigrada, sobretot tenint en compte que afecta la gran majoria de ciutadans dels país. Ens preguntem, però, com s’assolirà aquesta lluita contra la discriminació sense tocar ni punt ni coma de la llei electoral. Com podem avançar vers la igualtat entre ciutadans i ciutadanes si el veí del tercer segona té dret a elegir cada quatre anys els representants polítics mentre que el del primer primera s’ho mira de lluny. I més tenint en compte les dificultats per accedir a la nacionalitat. És moment de preguntar-nos, doncs, si en aquestes polítiques la igualtat només serà una bonica paraula recollida al títol. Perquè per assolir els objectius fixats el que cal és anar a l’arrel.
