L’atracció turística del Pirineu el transforma. Andorra és una destinació escollida per les pistes d’esquí, el shopping, les muntanyes i altres zones naturals, de paisatge rural. D’aquí ve el concepte atractiu, perquè l’urbanita busca un ambient rural on estar més relaxat i tenir el que normalment no té: la tranquil·litat, la puresa de l’aire, els colors de la muntanya. Per això, en certes dates, com el pont de la Puríssima i les properes festes de Nadal, entre d’altres, es produeix una invasió. Els urbanites estan per tot arreu i s’aturen en revolts de carreteres per fer-se una foto amb una muntanya, tot i que estan a punt de pujar a una estació en què en veuran vint. Aturen els seus tot terrenys a la carretera hipertransitada per retratar-se en un prat amb vaques. Els que viuen a Barcelona i es queixen del turisme massiu, que ha trencat la convivència i el lliure passeig per la Ciutat Comtal, trenquen llavors la tranquil·litat dels pobles del Pirineu i també impedeixen escoltar el silenci de la serralada, del bosc. Traslladen aquí l’estrès i el soroll del qual fugen, i que nosaltres tampoc volem. Venen en massa i fan ple als hotels i cases rurals i, als restaurants, miren amb ulls sorpresos els plats de carn i els iogurts naturals que els serveixen. Com si fóssim d’un altre planeta. Això sí, són una font d’ingressos d’una part de l’economia del Pirineu, i ens recorden que som privilegiats de viure en un lloc que, malgrat que nosaltres no el fotografiem tant, realment el gaudim en la seva essència. Amb aquell silenci, aquell oxigen pur que ens omple i que, potser per això, ens fa ser com d’una altra espècie.
