Una especial sensibilitat degué recórrer el món entre l’any 1982 i el 1999. Aquestes són les dates que van de l’estrena de Blade Runner a la de Matrix. Pel camí també es van estrenar Akira (1988) i Ghost in the Shell (1995), aquestes, pel·lícules clàssiques de l’anime o animació japonesa. Totes quatre són tòtems de la ciència-ficció i no descobreixo a ningú la seva importància ni assoliments. Són aquelles obres que podem anomenar fundacionals, bé sigui per la seva tècnica, els seus plantejaments o per les empremtes que han pogut deixar en la cultura contemporània. 
Blade Runner, Akira, Ghost in the Shell, Matrix: les uneix un esperit similar. Una atmosfera de fi del món (ocorreguda o per ocórrer, però que en tot cas es repeteix i es reitera); un ocàs o una amenaça existencial per a la vida humana (la possibilitat de ser substituïts per rèpliques tecnològiques i el paper de submissió en què es trobaria l’espècie per un desenvolupament tècnic ambiciós, com una hibris desbordada per la màquina); aventures urbanes (la ciutat és el futur definitiu dels éssers humans, autèntics ruscs multiculturals saturats de gratacels i jerarquitzats, on podem observar els espais del poder i els de la marginalitat); i un heroi o heroïna assaltat per la consciència de tot plegat i que ha d’obrir-se camí en col·laboració amb els seus aliats. 
Al marge de les històries que expliquen (tota la ciència-ficció parla del present), el desplegament filosòfic de totes quatre obres és el substrat d’una mestria que captiva en el disseny d’art, en la concepció del moviment i en l’apartat musical, veritable eix de la concepció d’altres mons.
Les bandes sonores es poden gaudir més enllà de la pel·lícula, i totes quatre configuren una mena d’homenatge a la innovació musical en el seu camp; el futur i la catàstrofe també s’han de sentir. I en l’animació el leitmotiv de què l’artificialitat esdevingui vida, bé sigui a través de la superposició de làmines o de les innovacions en les càmeres, els efectes i els tempos, bé sigui retorçant el gènere i creant-ne un de nou amb totes les regles dels anteriors. La conjunció de tots aquests elements és capaç d’arribar al mite, aquella història que s’inscriu en les mentalitats i farceix de significat l’experiència humana. 
Blade Runner, Akira, Ghost in the Shell i Matrix. Les quatre obres dibuixen una constel·lació on s’aprecien les amenaces de les pitjors passions humanes, de la decadència, del poder. Alhora hi ha esperança, la de comprendre que quan tot cau al voltant s’ha d’anar més enllà, una història que s’ha de tornar a explicar.