Imatges poètiques

Els actes d’homenatge pòstum a Pep Aguareles dels últims dies (la mostra col·lectiva roman fins al 25 de febrer) no han estat solament recordatoris entranyables d’aquest transmissor de realitats transformades per una mirada lúcida. Neus Mola, secundada per Carme Tinturé, no s’ha limitat a idear un programa atractiu d’activitats, sinó que ha sabut conjugar sinergies d’alt nivell per tal de posar en relleu l’obra del fotògraf i suscitar creacions artístiques al voltant del seu valuós llegat. Concert, film, llibre, exhibició…
A l’estrena del documental Pep Aguareles, poètica de la imatge al Centre de Congressos, l’actuació preliminar va ser apoteòsica. El saxòfon Efrem Roca, tendre i aspre, va visitar successivament sengles composicions fetes exprés per a l’ocasió, de Lluís Casahuga (tots dos van commoure el públic amb el prodigi de música concreta que és Dol); del mestre Toni Gibert, que va deixar literalment en les mans delicades de Míriam Manubens la interpretació a duo dels moviments pausats i enèrgics de la peça Garbuix, i del guitarrista Oriol Vilella, magníficament acompanyat per Jan Cartes als teclats, Òscar Llauradó al baix i Sergi Verdaguer a la bateria en el tema propi Instantània musical (dolça melodia funk) i en les variacions líriques sobre un blues compost pel polifacètic homenatjat.
La cinta, una realització clarivident de Marta Martínez i Àlex Tena (també projectada i comentada en col·loqui als cinemes Illa Carlemany), compta amb una versàtil banda sonora de Lluís Casahuga i narra, a través del testimoni de familiars, deixebles i col·laboradors, la trajectòria, passions i somnis del genial creador. S’hi combina magistralment moments emotius i capítols temàtics, una selecció representativa de docu-ments visuals i la presència del protagonista. Un exercici fílmic impecable: art al servei de l’art.
La joia bibliogràfica, Poètica de la imatge, imatges poètiques, produïda per Editorial Andorra, incorpora un pròleg al·lusiu, una tercera ofrena de Lluís Casahuga, que abstreu de les imatges poètiques ambientacions acústiques molt suggestives de caire impressionista, paisatges desoladors d’una bellesa insòlita, reflexos vívids, conjuncions etèries, cels llunyans i versos introspectius que diuen eternitats fonedisses, plenituds al límit del buit.
I l’exposició consta de 47 obres de disciplines diverses inspirades en el poema que clou el volum suara esmentat. No hi ha lloc aquí per analitzar en detall els missatges aeris al Pep, però la suma de coneixement, entusiasme i destresa que hi posa cadascun dels artistes dona un resultat conjunt de gran potència expressiva i qualitat excel·lent.
Ho trobareu tot a YouTube, llibreries i al vestíbul de La Llacuna. Entreu-hi. En sortireu volant, us enlairareu cap a les estrelles i demanareu, com jo, a la Neus, la recerca de més tresors inèdits de poesia escrita i lumínica, noves instal·lacions, una antològica…